La política del joc net
La dimissió del viceconseller d'Estratègia i Comunicació del Govern, Sergi Sabrià, era el pas lògic, en l'àmbit de l'assumpció de responsabilitats polítiques, després que l'ARA destapés que els cartells contra Ernest Maragall de les últimes eleccions municipals havien sortit dels rengles d'ERC i, en concret, apuntés a ell com una de les persones de la direcció del partit que coordinava aquests actes de contracampanya. En la seva compareixença, Sabrià ha admès que avui dia "les campanyes no són tan boniques com voldríem", una manera d'intentar justificar i treure ferro a aquestes accions. És evident que ERC no és ni ha estat l'únic partit que ha recorregut a aquestes estratègies de joc brut polític, però això no és cap excusa. Els cartells no van ser un bolet, sinó la conseqüència d'optar per un tipus de comunicació concret en què, amb la impunitat que donava saber que ningú la vincularia al partit, es traspassaven totes les línies vermelles. Els partits són puntals del sistema democràtic, i si cauen en la temptació de l'antipolítica com la que representa aquest cas, s'està obrint la porta al populisme.
La investigació de l'ARA sobre l'estructura B d'ERC hauria de servir per expulsar la toxicitat que els darrers anys s'ha instal·lat en el debat públic i per apostar per la transparència i el respecte mutu. Una de les funcions del periodisme és precisament la denúncia dels excessos del poder polític, siguin en forma de fake news, campanyes de difamació d'oponents o simplement intents de manipular l'opinió pública provocant empatia cap a un candidat determinat, com va ser el cas. Això sí, després d'un rigorós procés de verificació de tots els detalls. Els partits haurien de ser conscients que és per coses com aquesta que molta gent s'ha anat allunyant de la política darrerament, quan no ha abraçat directament opcions populistes i de traç gruixut. Tenen l'obligació de ser exemplars perquè en el fang sempre hi haurà algú que els superarà.
Per això creiem que seria interessant que tots els partits presents al Parlament es comprometessin a favor d'un debat públic net i sa, sense sectarismes, manipulacions ni atacs personals denigrants. Els partits no poden convertir-se en sectes d'acòlits sinó que han de ser espais de discussió i col·laboració, porosos i oberts a la resta de la societat. Han de ser capaços d'atreure els millors per ocupar els càrrecs públics, i no ser estructures de poder on només es premia la fidelitat al líder perquè això ens aboca al regnat dels mediocres. La comunicació política ha de ser, com deia Campalans, pedagogia i no demagògia. I l'educació i les bones maneres no s'han de perdre mai, fins i tot ara que l'extrema dreta ha fet forat i ha entrat a les nostres institucions.
Mentrestant, l'ARA continuarà investigant i publicant allò que cregui que la ciutadania ha de conèixer, amb l'esperança que serveixi per fer del món un lloc una mica millor. Perquè l'objectiu de la premsa lliure i independent ha de ser, precisament, ser útil a la societat.