La política espanyola ha entrat els darrers anys en una espiral de polarització que, lamentablement, s'ha filtrat a les principals institucions de l'Estat, com ara la justícia. En condicions normals, la imputació d'un fiscal general de l'Estat per part del Tribunal Suprem hauria de ser motiu per al seu cessament immediat: com pot algú que marca la línia de tots els fiscals d'Espanya ser alhora un presumpte delinqüent? Quin serà el posicionament de la Fiscalia quan el Suprem li demani el seu parer sobre el cas que afecta el seu superior, Álvaro García Ortiz? Però la realitat és que les condicions no són gens normals. La realitat és que la sala segona del Suprem, que presideix Manuel Marchena, ja fa temps que li ha declarat la guerra al govern de Pedro Sánchez, en concret des que van aprovar els indults als condemnats pel Procés. Per això s'oposen ara a aplicar la llei d'amnistia i fan tot el possible per ajudar el PP en la seva tasca de desgast del govern.
Perquè el cert és que la causa que el Suprem li obre a García Ortiz per revelació de secrets en el cas que afecta la parella d'Isabel Díaz Ayuso no s'aguanta per enlloc. Recordem que la Fiscalia va fer un comunicat per desmentir Ayuso, que havia dit que era fals que la seva parella, Alberto González Amador, degués diners a Hisenda. Aquest comunicat va confirmar el que hores abans havien publicat diversos mitjans, és a dir, que González Amador estava negociant amb la Fiscalia declarar-se culpable de frau fiscal per evitar una pena de presó. El Suprem no pot imputar García Ortiz per la nota perquè la informació que contenia (el nom de la parella d'Ayuso i els termes de la negociació) ja havia estat publicada en mitjans, però sí que pot investigar si va ser l'origen de la filtració. Però esclar, quantes filtracions de sumaris i d'informació suposadament secreta veiem cada dia als mitjans de comunicació? Si s'hagués d'anul·lar cada causa que pateix una filtració no s'hauria pogut fer cap judici important a Espanya en les darreres dècades. En el cas de la parella d'Ayuso, a més, els periodistes que van tenir accés a la informació poden adduir la clàusula de consciència i de secret professional per no revelar les seves fonts, de manera que la investigació conduirà indefectiblement a un atzucac. Això fa pensar que el veritable objectiu de Marchena és desgastar el govern espanyol a través de la figura de García Ortiz.
Un dels arguments de Marchena és que la filtració podria afectar el dret a la defensa de González Amador, obrint així la porta a anul·lar la causa contra ell. O sigui, que en darrera instància el resultat de tot plegat podria ser l'exoneració d'un defraudador fiscal confés i la condemna a un fiscal general per desmentir una notícia falsa. Però això sembla que a les dues Espanyes que s'enfronten en aquest xoc no els importa gaire. Aquí l'únic important és fer caure l'enemic, en aquest cas Pedro Sánchez, encara que pel camí s'arrossegui les institucions a un descrèdit descomunal.
