El poc futur de les manifestacions contra l'amnistia
El PP i Vox van abraçar un dels lemes del Procés, el de la "mobilització permanent", contra l'amnistia, que ells veuen com un primer pas per desballestar l'estat de dret a Espanya, però aquesta estratègia ja està donant símptomes d'esgotament. Aquest diumenge el PP només ha sigut capaç de reunir 8.000 persones al temple de Debod, a Madrid, en un acte on el blanc principal de les crítiques ha estat el mediador entre el PSOE i Junts, el diplomàtic salvadoreny Francisco Galindo Vélez, qui Isabel Díaz Ayuso ha arribat a titllar de "testaferro d'ETA". Fa dues setmanes es van reunir 170.000 persones a la plaça de Cibeles (on qui convocava no era el PP però sí una entitat afí), i en fa tres 80.000 a la Puerta del Sol, en una convocatòria que es va fer de forma simultània a totes les capitals de província i que va aplegar prop de mig milió de persones, segons dades del govern espanyol. Tampoc Vox, que avui ha enviat algun representant a l'acte del PP, ha demostrat tenir múscul com per treure milers de persones al carrer de forma continuada. Avui Vox havia cridat a anar a la seu de Ferraz després de l'acte al temple de Debod, que és a 500 metres de la seu socialista, però només uns centenars de persones hi han respost. El famós "noviembre nacional", doncs, s'ha esgotat en ell mateix, i amb l'arribada del desembre la gent sembla més preocupada per les compres de Nadal que pel suposat adveniment d'una dictadura bolivariana a Espanya.
La pregunta, doncs, és: i ara què? Què farà Alberto Núñez Feijóo un cop constatat que les manifestacions i l'agitació al carrer ja no tenen més recorregut ni donen més de si? S'obrirà a rectificar i a corregir anomalies institucionals com que el Consell General del Poder Judicial porti cinc anys amb el mandat caducat només perquè els populars no volen perdre la majoria que hi tenen des de l'època de Rajoy? Lamentablement, sembla que el PP no està per la labor de rectificar, tot i que és probable que abandoni la idea de convocar més manifestacions si no vol acabar fent el ridícul.
La conclusió és que, tot i estar-hi majoritàriament en contra, l'electorat conservador tampoc s'acaba de creure el discurs apocalíptic d'Ayuso i Aznar, i també és cert que el carrer no és tampoc el seu espai natural. Fa l'efecte que Feijóo simplement està complint l'expedient i intentant que el sector més radical del partit no se li descontroli, i per això combina gestos com el nomenament d'un perfil com el de Cayetana Álvarez de Toledo com a portaveu adjunta al Congrés amb la insistència que l'actual govern de Pedro Sánchez és "legítim". És molt probable que una part del seu partit no hi estigui d'acord, i consideri que l'executiu de Sánchez no és legítim i que, per tant, s'ha d'anar encara més enllà en l'oposició a l'amnistia. En tot cas, el fet que el PP madrileny, que era l'amfitrió en l'acte d'aquest diumenge, només pugui treure 8.000 persones al carrer pot resultar tranquil·litzador per a un Feijóo que ben segur que prefereix un altre tipus d'oposició. Falta que el deixin, esclar.
