El plaer del sexe segur

Fa una dècada que les infeccions sexuals bacterianes no paren de créixer a Catalunya, amb diferència el territori de l’Estat on més es diagnostiquen. I en els últims cinc anys s'han disparat perillosament a l'alça clamídia, la gonorrea i la sífilis. Són malalties que ens remeten a altres èpoques, associades al que se’n deia la mala vida, però que, en canvi, ja en ple segle XXI estan tornant a adquirir protagonisme. Sense l'aura canalla d'antany, i sense tant perill mèdic, però no per això negligibles. El primer cas, el de la clamídia, és més freqüent entre les dones (53% del total), mentre que els altres dos, la gonorrea i la sífilis, són sobretot cosa d’homes (83% i 88,5%, respectivament), amb un especial biaix entre el col·lectiu homosexual. 

Precisament, el relaxament pel que fa al sexe segur en entorns LGTBI a causa de l’avenç en el control de la infecció vírica del VIH –en especial, gràcies a la pastilla que evita la infecció, la PrEP: profilaxi preexposició– ha comportat aquest creixement de les infeccions de transmissió sexual d’origen bacterià, l’extensió de les quals s’ha produït en més d’un 25% anual des del 2015. També hi ha influït l’avenç en l’alliberament sexual femení. De manera que dos avenços socials (en dones i gais) estan tenint un efecte col·lateral no desitjat.

Per descomptat, l’abstinència no és una solució ni eficaç ni realista. I tot i que no es pot focalitzar tot en l’ús del preservatiu, continua sent la millor basa preventiva. Moltes persones només l’associen a l’ejaculació, quan en realitat la protecció davant aquestes malalties és important que es mantingui de principi a final en l’acte sexual; també, per exemple, en el sexe oral. Però hi ha més coses a fer: l’autocura sexual inclou, o hauria d’incloure, controls rutinaris en el conjunt de la població, en especial en la que és sexualment molt activa i amb més d’una parella. El camí a seguir és integrar l’hàbit de fer-se proves d’ITS (infeccions de transmissió sexual). És la manera d’assegurar-se una bona salut i és, també, un bon mecanisme per evitar que es vagin escampant cada cop més la clamídia, la gonorrea i la sífilis. Com que els símptomes poden trigar a manifestar-se, la seva propagació és fàcil i es produeix de manera inconscient. En tot cas, no tractar-se a temps pot derivar en complicacions serioses, inclosa la pèrdua de la fertilitat. Mèdicament, aquestes infeccions avui dia es tracten eficaçment amb antibiòtics, però la mateixa Organització Mundial de la Salut (OMS) ja va advertir el 2016 que, si no se'n frena l'avenç, aquests bacteris es faran cada cop més resistents als antibiòtics. 

Al costat i en paral·lel a aquestes malalties, s’ha produït el brot de la verola del mico, en bona part eminentment també d’origen sexual, un altre factor que incideix en la necessitat de conscienciar joves i adults de la importància d’informar-se, de prevenir i de tenir cura del propi cos practicant un sexe alhora lliure, plaent i segur. És perfectament possible i és socialment una exigència. No hi ha pors ni tabús que valguin, ni en la intimitat ni a l’hora d’anar al metge.