Després de cinc dies d'hermetisme a la Moncloa i mostres exagerades de suport al carrer de ministres i ciutadans, Pedro Sánchez ha acabat amb el suspens anunciant que, per molt que els ataquin a ell i la seva dona, ha decidit quedar-se i plantar cara. El problema és que el seu discurs, ple d'expressions grandiloqüents com ara afirmar que el que vindrà ara és "un punt i a part" que té com a objectiu abordar "la regeneració pendent de la nostra democràcia", no va acompanyat de cap anunci concret ni cap bateria de propostes. Ni tan sols ha anunciat una qüestió de confiança o una reunió amb els grups parlamentaris per abordar aquesta regeneració. Com si no hagués passat res. I a sobre amb una utilització partidista d'institucions com el CIS, que pocs minuts després de comparèixer ell feia pública una enquesta totalment increïble en què el PSOE li treu 10 punts al PP només a causa de la famosa carta. Una operació, per cert, que es produeix en plena campanya electoral catalana, un període en què les institucions han de ser especialment curoses i neutrals. I aquests dies Sánchez ha estat de tot menys neutral. Més aviat ha semblat que ha volgut sotmetre la població a una mena de xantatge emocional inacceptable en política.
Però si donem per bo que Sánchez s'ha adonat aquests dies de la gravetat de la situació arran l'admissió a tràmit d'una querella contra la seva dona, la reflexió que assegura que ha fet l'hauria de portar a actuar en el camp de la justícia amb diligència. Pel que fa al poder judicial és urgent acabar amb el segrest del CGPJ per part de la dreta i renovar l'òrgan perquè pugui complir les seves funcions amb normalitat. Però amb això tampoc n'hi hauria prou. Caldria afrontar una reforma profunda de la llei per evitar l'ús espuri de la figura de l'acusació popular, traslladar les instruccions dels casos dels jutges als fiscals i acabar amb l'anomalia que suposa a Europa l'Audiència Nacional, una mena de tribunal d'excepció que se superposa a la justícia ordinària. Més a llarg termini caldria democratitzar encara més l'accés a la carrera judicial per evitar que sigui un terreny acotat a una determinada classe social i abonat al corporativisme. Segur que els seus socis estaran encantats de donar-li suport en aquest àmbit.
Pel que fa als falsos mitjans de comunicació que són en realitat instruments de propaganda o de difusió de fake news, és millor que hi hagi una autoregulació dels professionals de la informació que permeti saber quins mitjans actuen amb criteris periodístics i quins no. També és cert que la publicació conscient de mentides com vam veure durant el Procés (per exemple, els comptes falsos a l'estranger de Xavier Trias o Artur Mas) hauria de tenir conseqüències per als mitjans, així com l'assetjament personal que practiquen alguns d'aquests falsos periodistes. No tot s'hi val. Com tampoc s'hi val la connivència de mitjans, polítics i interessos econòmics que els ciutadans han de conèixer.
Es tracta de qüestions delicades i que reclamen un acord ampli. Per això, si Sánchez vol que creguem que és sincer, ha de presentar un pla ambiciós per regenerar Espanya.
