La pilota dels pressupostos, a la teulada del PSC

Nou i rellevant gir de guió en la negociació dels pressupostos de la Generalitat. Quan tot apuntava a uns comptes prorrogats, ERC ha cedit aquest dijous a la demanda del PSC de tirar endavant l'autopista B-40 del Quart Cinturó, en principi l'última condició que bloquejava l'acord, un gest per forçar els socialistes a donar el sí definitiu als comptes del Govern. Certament, aquesta maniobra suposa un desgast per als republicans, especialment per al seu conseller de Territori, Juli Fernàndez, que com a alcalde de Sabadell (2015-2017) va encapçalar l'oposició a aquesta infraestructura. De fet, la secció local d'ERC al municipi mantindrà el seu rebuig radical al projecte, ni que sigui a títol d'inventari. En tot cas, Aragonès assumeix que aquesta concessió, que li suposa una evident contradicció ideològica, pot tenir un cost electoral a les municipals als municipis del Vallès, un risc que creu necessari per garantir-se l'estabilitat governamental aquest any i, a la pràctica, l'eventual finalització de la legislatura. Per a un govern en notòria minoria al Parlament, la basa dels pressupostos és un important baló d'oxigen sense el qual la vida se li farà molt complicada. Aragonès, un cop més, fa una maniobra de realpolitik.

Ara, però, falta que el PSC també doni el braç a tòrcer. Encara no som aquí. El seu líder, Salvador Illa, considera que resten qüestions per acabar de lligar. Segur que és així. Però després que durant els últims dies s'hagi fet fort en el Quart Cinturó com un tot o res, ara li serà difícil fer valer una nova condició que justifiqui trencar la negociació. La pilota, doncs, és a la seva teulada i li toca jugar amb sentit de país. El desenllaç no pot ser gaire lluny. A uns i altres, i naturalment sobretot al país en conjunt, els interessa resoldre un assumpte que s'ha allargat massa i del qual depèn l'activació de la gran maquinària pública, amb tot el que això comporta per al conjunt de la societat. Són molts els sectors econòmics i socials que estan pendents d'un final feliç que els garanteixi sense endarreriments ni entrebancs parlamentaris els ajuts promesos gràcies a uns comptes expansius. Ho estem veient aquests mateixos dies amb les vagues de metges i mestres per pressionar l'administració de cara a obtenir millores laborals: dos col·lectius certament rellevants. També hem vist les reiterades crides a una entesa per part dels agents socials, tant del món sindical com de l'empresarial. No en va, la sortida de la crisi reclama màxima sintonia entre el sector públic i el privat, de manera que es generi confiança i estabilitat.

En termes de prestigiar la política, també seria certament una bona notícia que el culebró de la negociació acabés en acord. En un any d'eleccions, amb les municipals a tocar i les generals per a finals d'any, passar l'interès general per sobre de les diferències i els interessos de partit no és gaire habitual. La temptació d'anar al xoc sempre és molt gran. A veure si aquesta vegada ens l'estalviem.