El pilar d'acollida de la diversitat

A Barcelona hi viuen 1.660.435 ciutadans, segons el padró d'aquest any. Passada la pandèmia, la ciutat torna a guanyar població i arriba a la xifra més alta des del 1991 exceptuant el 2020. Però aquesta recuperació no ve de cap augment de natalitat, que està sota mínims: és la més baixa des del 1900, sense comptar l'any del final de la Guerra Civil, el 1939. Més enllà d'una tendència de reducció de la natalitat comuna a tot Occident, aquí també hi influeixen altres factors, com l'augment imparable del preu del lloguer, que fa cada vegada més difícil que els més joves es puguin emancipar i fer família a la ciutat.   

L'augment de població, doncs, ve de la migració, segons l'Oficina Municipal de Dades. Només el 47,6% dels barcelonins han nascut a la ciutat; el 31,3% ho han fet a l'estranger; el 14,1% venen d'Espanya, i el 7%, d'altres llocs de Catalunya. El percentatge de població nascuda a l'estranger ha pujat deu punts en una dècada i és el mateix que el que representaven els espanyols nouvinguts a la ciutat a principis dels 90. Hi ha més de mig milió de barcelonins que han nascut a l'estranger i, tot i que gairebé un terç tenen nacionalitat espanyola, aglutinen 177 nacionalitats diferents. 

D'aquestes xifres es pot extreure l'evidència que Barcelona és una ciutat cada vegada més diversa i plural, es vulgui o no. I res indica que aquest procés hagi de frenar. L'intent d'aturar els moviments migratoris que promou l'extrema dreta no funcionarà. I, en cas que funcionés, amb les xifres de natalitat que hi ha a Barcelona duria a una davallada de la població, a menys treballadors i a l'envelliment de la ciutat. La manca de dinamisme és camí destinat més a la decadència que no al progrés. 

Però tot indica que la diversitat no només continuarà, sinó que ja és una realitat des de fa temps, i per això ens l'hem de prendre més seriosament. Els discursos estèrils que intenten negar-la només són una manera de fer l'estruç: amagar el cap sota terra. Per això, i partint de la realitat que ja hi ha, cal aprofitar la diversitat per totes les coses positives que comporta. I la millor manera d'aprofitar-la és garantir oportunitats de prosperar que siguin equitatives i compartir la nostra cultura perquè es converteixi en una casa d'acollida. Catalunya ha estat un lloc de pas i una terra de viatgers des de l'antiguitat. La diversitat, encara que probablement mai no havia estat tan present com ara, no ens és cap fenomen nou. 

L'única manera d'afrontar de manera exitosa el repte de la diversitat és ser una comunitat oberta. Això implica compartir la nostra cultura: no és només un bé que cal protegir, i no és cap fòssil que s'hagi de mantenir immutable. La cultura catalana i, per davant de tot, la llengua, el català, s'han de convertir en el pilar d'acollida de la diversitat. I això ens interpel·la a tots cada vegada que coneixem algú que ens sembla nascut a fora. Vigilem els nostres prejudicis.