Una pífia de Renfe que sí que provoca dimissions
Una cadena d'errors i desídia ha provocat que els nous trens per a Astúries i Cantàbria triguin dos anys més a entrar en funcionament del que estava previst. A punt de la campanya electoral, això es fa pagar i els presidents de les comunitats afectades –on els socialistes governen sols o amb coalició– han demanat caps. I els hi han donat. Ahir van dimitir el president de Renfe, el català Isaías Táboas, i la secretària d'estat de Transports, Isabel Pardo de Vera, tot i que en aquest últim cas algunes fonts parlen directament de destitució. En tot cas, són dos càrrecs del més alt nivell que ja han estat ràpidament substituïts i que mostren fins a quin punt hi havia malestar intern al PSOE per aquest fiasco que s'ha intentat resoldre abans fins i tot de conèixer els resultats d'una auditoria interna.
Ahir va comparèixer la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, acompanyada del president d'Astúries, el socialista Adrián Barbón, i el de Cantàbria, el regionalista Miguel Ángel Revilla. Aquests van explicar que, a més de les responsabilitats polítiques que ja s'han assumit, també havien demanat compensacions i les havien aconseguit. Es tracta de bitllets gratuïts per als usuaris de les dues comunitats fins que no hi hagi els trens nous, que, a més, seran més dels previstos inicialment.
El problema inicial que ha provocat l'escàndol sorgeix per un error en la informació facilitada per Renfe i Adif a l'empresa constructora dels trens sobre el gàlib, és a dir, la dimensió màxima que podien tenir els vehicles per poder circular pels túnels d'aquestes comunitats. Com que les vies són antigues, de l'antiga FEVE (Ferrocarriles Españoles de Via Estrecha), hi ha uns túnels més estrets dels actuals, i això no es va transmetre a l'empresa basca que havia guanyat el concurs, que se'n va assabentar en la fase de disseny. El més greu de tot plegat, però, és que el ministeri sabia que hi havia aquest problema des de feia dos anys, quan encara el liderava José Luis Ábalos, però ningú va prendre mesures per arreglar el fiasco i no està clar si ho va dir al nou equip. El resultat és que els nous trens no arribaran l'any vinent, sinó que hauran d'esperar fins al 2026. La part bona és que no s'havia començat la construcció dels vehicles i, per tant, no s'ha perdut la inversió.
És interessant veure com s'ha actuat en aquest cas, perquè pot servir d'exemple per a altres casos. A Catalunya molts usuaris de Renfe també haurien demanat dimissions en moltes ocasions, bàsicament pels endarreriments en les inversions i el mal servei que dona la companyia. En l'entrevista que li vam fer dissabte passat a la ministra Sánchez, va reconèixer el retard de deu anys en inversions en infraestructures i el deteriorament del servei ferroviari. Va assegurar que els pròxims tres o quatre anys la gent percebrà "un canvi a les Rodalies a Catalunya que serà important". De moment, però, a Catalunya no hi ha hagut mai tantes compensacions com les de Cantàbria i Astúries, sens dubte merescudes. Però valdrà la pena recordar-ho, perquè quan hi hagi un nou retard en les promeses caldrà que també assumeixen la responsabilitat política i s'ofereixi una compensació a la ciutadania.
