En economia, les prediccions són relativament fàcils en temps tranquils. Quan hi ha turbulències, ningú no l'encerta. L'economia no és una ciència exacta: els factors polítics compten molt i són poc previsibles. Després d'enllaçar la crisi pandèmica amb la guerra d'Ucraïna, portem uns mesos augurant una tardor complicada. I a vegades aquests pronòstics acaben sent profecies autoacomplertes: el component psicològic compta molt, i no només en els moviments especulatius propis de les borses. Així doncs, potser és hora de començar a dir que la cosa no pinta tan malament, almenys en les nostres latituds.
Aquest divendres hem tingut dues novetats que obren una petita escletxa per a l'esperança d'un retorn de vacances mínimament positiu. Segons dades avançades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), el PIB de l'Estat ha crescut un 1,1% en el segon trimestre de l'any, gairebé un punt més que en el primer trimestre. La bona dada s'atribueix en bona part a l'activitat turística, però també al consum de les famílies. Durant el segon trimestre de l'any, doncs, l'economia espanyola hauria esquivat l'impacte de la invasió russa a Ucraïna, a diferència del que està passant als Estats Units, on han entrat en recessió tècnica, o en països del nostre entorn com Alemanya, molt dependent del gas rus. Si la temporada turística es manté forta a casa nostra, com així sembla, durant els mesos de juliol, agost i setembre és probable que el dinamisme es mantingui i les dades tornin a ser positives.
L'altra novetat que s'ha conegut aquest divendres té a veure amb la inflació. Una lectura plana de les xifres mostra que el cistell de la compra és un 10,8% més car ara que fa un any, cosa que ens situa en l'increment interanual de preus més alt registrat des del setembre del 1984 i supera en sis dècimes la pujada del 10,2% interanual registrada al juny. Però si ens fixem pròpiament en el juliol –primer mes amb les mesures contra la inflació aprovades pel govern plenament en vigor– i el comparem amb el juny, el resultat és que els preus han caigut lleugerament, un 0,2%. La inflació subjacent –la que no inclou l'energia i els aliments, amb preus més volàtils– també s'ha relaxat aquest mes en comparació amb el juny, amb una disminució del 0,3%. Al gener i a l'abril ja es van produir descensos respecte als mesos precedents, però les pujades fortes de la resta de l'any van resultar letals. Ara serà clau el comportament dels preus a l'estiu. El consol, en tot cas, és que encara podria ser pitjor i que sembla que s'està frenant l'espiral inflacionista.
El mateix conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, amb aquestes dades a la mà, ha reconegut que "estem en una situació molt millor de la que hauríem previst quan va començar la invasió d'Ucraïna" i que les previsions de la seva entitat eren massa tremendistes. La Caixa va pronosticar per enguany un increment del PIB del 4,2% i una desacceleració per a l'any vinent de fins al 2,4%.
Així doncs, com a mínim toca posar entre parèntesis els mals auguris.
