La persecució judicial contra Sánchez no s'aturarà
El jutge Juan Carlos Peinado ha obert una nova causa contra la dona de Pedro Sánchez, Begoña Gómez, i li imputa dos nous delictes –intrusisme i apropiació indeguda– per l'ús d'un software a la càtedra que dirigia a la Universidad Complutense. Com ja passa en la primera causa, la que investiga si hi va haver tràfic d'influències i corrupció en els negocis en el cas del rescat d'Air Europa, els indicis són molt febles, si no inexistents, i tot prové de denúncies d'organitzacions d'extrema dreta. Aquest nou moviment és la resposta de Peinado als intents tant de la defensa de Gómez com del mateix Sánchez d'apartar-lo de la causa acusant-lo de prevaricació. Com ja es va veure en les investigacions sobre el Procés, el poder dels jutges instructors és gairebé absolut. És igual que la Fiscalia no acusi o que la Guàrdia Civil no hi vegi delicte: si el jutge vol continuar endavant és molt difícil impedir-ho.
A la Moncloa més val que es preparin, perquè la persecució judicial no s'aturarà. I és que Peinado no fa més que seguir la famosa instrucció que va llançar José María Aznar el novembre del 2023 per desallotjar Pedro Sánchez de la Moncloa: "El que pugui parlar que parli, el que pugui fer que faci, el que pugui aportar que aporti". Cal tenir en compte que en els cercles conservadors de Madrid es considera que Peinado és un heroi per enfrontar-se tot sol a la maquinària de la Moncloa, i no és descartable que ell mateix es consideri imbuït d'una missió patriòtica. Però el cert és que totes les seves actuacions han estat irregulars des del primer moment, i en alguns casos s'ha extralimitat tant –com quan va insistir a interrogar Pedro Sánchez a la Moncloa i després va escriure en una providència que del seu silenci "se'n poden extreure conclusions"– que és impossible no veure-hi un cas de lawfare de manual.
El lawfare és un concepte que sempre ha estat present en la política espanyola. Sempre hi ha hagut jutges que han actuat seguint criteris polítics. La novetat històrica és que ara la víctima d'aquestes pràctiques és el mateix govern espanyol, i que per primera vegada els màxims dirigents del PSOE no tenen problema a denunciar públicament l'actuació d'un jutge concret i se saben víctimes d'una operació política per desallotjar-los del poder. En aquest sentit, els hauria de preocupar molt més el cas Ábalos que el cas Begoña, tot i que per al PP és més important aquest segon perquè apunta directament a Sánchez.
Curiosament, aquest dimarts la jutge que porta el cas ha imputat la parella d'Isabel Díaz-Ayuso per frau fiscal i l'ha citat a declarar el 29 de novembre. El temps dirà quin dels dos processos judicials que afecten dues de les principals figures de la política espanyola tira endavant, però d'entrada cal dir que els indicis contra Alberto González Amador són molt més sòlids, per començar perquè ell mateix va reconèixer els delictes quan negociava un pacte amb la Fiscalia. I precisament per això, Ayuso, especialista a girar la truita en benefici propi, també diu que és víctima d'una persecució judicial.