Perills i beneficis de la intel·ligència artificial
La intel·ligència artificial està entrant en la nostra quotidianitat. El cas més recent, que s'escampa com la pólvora, és el ChatGPT, un sistema avançat de generació de textos basat en el càlcul de probabilitats associat a les paraules. Funciona a partir de xarxes neuronals artificials. Gràcies a la mida del volum de dades i la velocitat de càlcul, té un potencial immens. Fins a quin punt és fiable? Si l'hi preguntes, el mateix ChatGPT respon que "pot ser una eina útil per obtenir informació i respostes, però sempre és important utilitzar el teu propi criteri i corroborar la informació amb altres fonts fiables". La possibilitat de crear i fer circular fake news és evident. L'element humà, doncs, segueix i seguirà sent necessari, però alhora sembla obvi que aquest i altres sistemes d'intel·ligència artificial seran eines útils per augmentar la qualitat de la feina personal. S'obren noves possibilitats i es tanquen algunes portes. En el cas de l'escriptura (inclosa la periodística), els textos més bàsics, factuals i convencionals és probable que passin a ser cosa de les màquines, mentre que per als humans quedarà l'aportació més creativa, l'estil, el punt de vista, el context, l'experiència personal.
Cal no ser, però, ingenus. Tot avenç tecnològic és ambivalent. Depèn de com s'utilitzi. Comporta oportunitats i perills. Entre aquests segons hi ha la possible creació de monopolis empresarials. Per exemple, rere eines tan virals com ChatGPT o DALL-E hi ha el laboratori OpenAI, creat el 2015 com una fundació que s’ha reconvertit en empresa amb Microsoft com a gran inversor: aquest gener ha anunciat que hi aportarà 10.000 milions de dòlars. El messiànic propòsit inicial era "assegurar" que la intel·ligència artificial beneficiés "tota la humanitat". De moment, el que està clar és que aviat arribarà a àmplies capes de la població. També resulta evident que es perdran llocs de treball tradicionals i se'n crearan de nous: caldrà veure, com sempre, en quines condicions.
En el camp educatiu i literari, de nou hi poden haver camins divergents: el ChatGPT pot fer créixer i deixar fora de control els plagis i els drets d'autor –un nou maldecap per als docents i els escriptors i editors–, però alhora pot ser una eina educativa i creativa de primer ordre. Altres sistemes semblants, dedicats a la creació d'imatges com els que hem fet servir al dossier d'avui de l'ARA, també plantegen un futur amb llums i ombres per a il·lustradors i artistes: ¿En podran treure partit o els prendran la feina? De fet, la gran pregunta és: ¿fins a quin punt ens poden substituir? La resposta dependrà de tots nosaltres. En tot cas, igual com ha passat amb els telèfons mòbils i amb les xarxes socials, segur que condicionarà a partir d'ara les nostres vides. Si és útil, i tot apunta que ho pot ser molt, la intel·ligència artificial es farà imprescindible i omnipresent.