Una perillosa escletxa per apujar els lloguers

Amb el problema de l'habitatge no ens n'acabem de sortir. La legislació tapa forats però deixa escletxes. Això és el que acaba de passar amb les mesures anticrisi decretades per l'executiu de Pedro Sánchez, que, pel que fa als lloguers, en part desfan la feina de contenció que s'havia engegat. En l'àmbit de l'habitatge, és interessant el fet que l’Institut de Crèdit Oficial obri una línia d’avals de fins a 2.500 milions d’euros per cobrir un 20% de la compra del primer pis per a persones de menys de 35 anys que tinguin una renda inferior a 37.800 euros. Però amb els lloguers s'ha fet un pas enrere.

Quin era el marc actual? La primera llei estatal de la democràcia d'habitatge, aprovada aquesta primavera, sens dubte ha estat un notable pas endavant en la regulació dels preus. Es va inspirar en la normativa catalana, tombada pel TC amb el criteri que havia envaït competències. La normativa té dos punts forts. El primer és fixar l'actualització anual dels preus de llogue: un 2% per al 2023 i un 3% per al 2024; a partir del 2025, l'Institut Nacional d'Estadística definirà un nou índex que substitueixi la inflació, que era la referència en l'anterior normativa. Aquí el marge discrecional del futur govern torna a ser gran. El segon punt fort és la declaració de zones tensionades (és a dir, zones amb greus problemes per accedir a l'habitatge), per a les quals el ministeri de Transports crearà un índex per regular els preus. Catalunya ha estat la primera comunitat autònoma a definir les zones afectades: 140. Ara caldrà que el govern espanyol actual fixi l'índex i, per tant, pugui entrar en vigor una limitació de les rendes. Si l'executiu de Sánchez no ho fa les setmanes vinents, la decisió quedarà en mans del pròxim govern. I si guanya el PP, l'esperit de la llei podria perillar.

Què ha passat ara amb les mesures decretades aquest dimarts pel consell de ministres? Ha quedat eliminada la pròrroga de sis mesos al mateix preu dels contractes que vencien. De manera que els contractes de lloguer que es renovin a partir d'aquest dissabte 1 de juliol (un cop passats cinc anys, s'han de firmar de nou) no tindran cap limitació que impedeixi pujades abusives, excepte per a les famílies vulnerables que tinguin com a propietaris grans tenidors. A Catalunya, sobre el paper, això pot quedar en part amortit, ja que, a l'espera de la possible entrada en vigor de les zones tensionades, els preus dels lloguers actualment ja s'han de cenyir a l'índex de referència vigent que estableix l'Incasòl en funció del preu mitjà en cada àrea. El problema és que en els últims cinc anys aquest preu mitjà s'ha disparat gairebé a tot arreu. De manera que, per exemple, en el cas d'un habitatge al barri de Gràcia si un llogater paga actualment uns 860 euros mensuals per 70 metres quadrats útils en un pis antic sense ascensor, se li pot arribar a apujar el lloguer fins als 1.000 (preu mitjà) o 1.200 (banda alta). Hi ha límits, sí, però la pujada pot ser igualment inassumible per a molts llogaters que hagin de renovar el contracte.