"Treuen la gent de la presó al Congo i l'envien cap als Estats Units". Aquesta va ser una de les múltiples afirmacions falses que va fer el candidat republicà a la Casa Blanca, Donald Trump, en la conversa de dues hores que va mantenir amb el magnat d'origen sud-africà i propietari de la xarxa X Elon Musk. Va ser una entrevista amb l'excusa que Musk ha tornat a obrir les portes de Trump a la xarxa, després que els anteriors propietaris li van tancar el compte de Twitter pel risc d'incitació a la violència que contenien els seus missatges. Quan Musk va comprar Twitter ja li va retornar el compte, però Trump va continuar fent servir una altra xarxa social, Truth Social, on hi ha bàsicament els seus votants. El més inquietant de la conversa no van ser, però, les mentides de Trump, cosa que ja és habitual, sinó que Musk no n'hi va rebatre cap. Al contrari, li va donar la raó en moltes ocasions i es va declarar admirador seu i molt preocupat per la possibilitat que Kamala Harris pugui guanyar les eleccions.
Per tant, el que tenim és que el propietari de la principal xarxa de debat públic del món és un activista pro-Trump i algú que no creu necessari controlar les fake news. Encara més, ell mateix les propaga, tal com s'ha demostrat en la recent crisi que ha viscut la Gran Bretanya arran d'una onada d'aldarulls xenòfobs. Davant d'aquesta situació és lògic que s'obri un debat profund sobre la xarxa X, almenys a la Unió Europea, perquè ara mateix és un element distorsionador no només del debat públic, sinó fins i tot dels processos electorals. Trobar un equilibri entre la llibertat d'expressió i els límits a les fake news i els discursos d'odi que sovint s'hi amaguen darrere és ara mateix el gran repte de les democràcies occidentals.
Les pròximes eleccions nord-americanes es presenten, des d'aquest punt de vista, com un punt d'inflexió, ja que les coses seran molt diferents en funció de qui guanyi. Musk es pensa que té a les seves mans decidir qui ha de governar als Estats Units, i per extensió al món occidental, i ben segur que espera obtenir sucosos rèdits d'una victòria de Trump. Sens dubte, no és la primera vegada que la democràcia s'enfronta a fenòmens semblants, i només cal revisitar el clàssic d'Orson Welles Ciutadà Kane, basat en la figura real de William Randolph Hearst, o la sèrie Succession, inspirada en Rupert Murdoch, per comprovar que no és la primera vegada que un magnat fa servir la seva influència per afavorir un candidat o altre. Però en el cas d'X és potser més perillós encara, perquè no és un mitjà com a tal sinó una xarxa social, d'aparença més innòcua i que funciona a través d'algoritmes que ningú controla. En el passat ja hi ha hagut episodis molt preocupants, com l'escàndol de Cambridge Analytica i Facebook, que demostren que actualment les batalles polítiques més importants ja no es lliuren als Parlaments sinó a les xarxes.
