Elon Musk és un geni i un visionari. El que ha aconseguit amb SpaceX és admirable perquè ha revolucionat els viatges espacials i ha convertit en realitat el que fa una dècada podia semblar la bogeria d’un il·luminat. Precisament serà una de les seves naus l'escollida per tornar a la Lluna d'aquí a uns anys i, tot i que ara sembli difícil de creure, potser aconseguirà el seu objectiu de portar gent a Mart. La pregunta que ens hauríem de fer, però, és si la humanitat vol arribar a Mart, o, en tot cas, si ho hauria de fer de la mà d’un empresari privat.
Un dels homes més rics del món explica que bona part de les seves empreses i iniciatives tenen un objectiu filantròpic. Amb Tesla i els seus cotxes elèctrics vol contribuir a canviar la mobilitat per fer-la més sostenible. Amb Starlink, la seva xarxa de satèl·lits, vol donar cobertura d’internet als racons més remots del món. Amb xAI, la seva nova start-up d’intel·ligència artificial, vol donar resposta a les grans preguntes de l’univers. Els seus biògrafs diuen que no li interessen els diners per si mateixos sinó com un mitjà per aconseguir aquests objectius superiors. D’acord. Però alguns d’aquests objectius afecten molta gent que no té perquè compartir ni el que ell vol ni tampoc la manera com hi pensa arribar.
Un exemple. L’exèrcit ucraïnès fa servir els seus satèl·lits Starlink per burlar el bloqueig rus a internet. Fa poc més d’un any hi va haver polèmica perquè es va dir –tot i que després es va desmentir– que havia desconnectat alguns satèl·lits per impedir que Kíiv pogués atacar objectius de Crimea. Ell va explicar que ja des d’un inici estava previst que no es poguessin utilitzar ofensivament, i s’entén. Però el cas és que ara mateix bona part de l’operativitat armamentística d’Ucraïna depèn de Musk, que en algun moment en el futur tindria la capacitat de deixar el país indefens.
Ho hem vist amb Twitter, que ell va rebatejar com a X (la X és una incògnita, una possibilitat, el que està per descobrir) i que en teoria, segons ell, ha de ser un lloc en què triomfi la llibertat d’expressió. El cert, però, és que des que la va comprar i va acomiadar l’equip de moderació s’ha omplert de notícies falses i s’han multiplicat els missatges d’odi, alguns dels quals ell també difon. Ara, a més, des que fa uns mesos es va declarar seguidor fervent de Donald Trump s'ha posat ell mateix i ha posat part del seu equip empresarial més proper al servei del líder republicà. Al mateix temps, amplifica tant com pot els missatges MAGA i també dona suports a l'extrema dreta mundial de Le Pen, Meloni, Milei o Modi.
No era el que deia fa uns anys, i això no és gaire tranquil·litzador. Instal·lat en una visió del món ultraliberal, en què llibertat vol dir mínima regulació i control estatal, però amb subsidis i ajudes a les seves empreses, és lògic que hi hagi preocupació per com influirà en les eleccions nord-americanes o en les d’altres països en els quals té interessos. No és nou que els poderosos facin servir la seva riquesa per dominar estats i ciutadans, però per això cal reforçar al màxim les institucions democràtiques, perquè assegurin unes mínimes regles de joc que ens protegeixin dels abusos.