A Catalunya tenim cinc vegades més bars i restaurants amb màquines escurabutxaques que farmàcies. Hi ha 28.830 màquines instal·lades. I, tot i l'auge de les apostes per internet, continuen sent la principal via d'addicció al joc. No estan restringides en locals especialitzats, dedicats a les apostes, són al mig del lloc per anar a fer un cafè, una cervesa o un menú. Amb la musiqueta alegre i les llums de colors que criden l'atenció. No ho trobem estrany perquè hi estem acostumats. Però tot això té un preu invisible: el trastorn de joc i el joc problemàtic en totes les seves modalitats afecten el 0,5% i el 2,3% dels catalans, respectivament, segons el ministeri de Sanitat. I alguns experts avisen que el percentatge podria ser força més alt.
I mentre encara no sabem com resoldre les situacions que causen les màquines escurabutxaques, el joc online creix cada vegada més, i les addiccions que desperta, també. Si les màquines estan instal·lades enmig d’espais públics i qui hi juga ho fa davant de tothom, apostar per internet es pot fer des de la tranquil·litat de casa, en entorns digitals molt més difícils de controlar. La patronal d’escurabutxaques Europer manté que aquestes màquines estan hiperregulades, però encara hi ha marge i, sobretot, són una pista de fins on pot arribar a créixer el problema de la ludopatia a internet. El confinament va impulsar les apostes a través de jocs com el pòquer en línia, que es va disparar un 36% a Espanya durant el 2020, segons els informes sobre el mercat del joc estatal.
Els addictes al joc online són més joves i triguen menys a arribar a un punt patològic que pot arribar a dur un noi de només 26 anys a deure 25.000 euros a un casino d’internet. Els youtubers que donen consells per apostar en línia empenyen els joves a caure-hi i, encara que facin veure que no, juguen en contra seva: n’hi ha que, segons l’investigador social David Pere Martínez, fins i tot cobren un percentatge de les pèrdues dels clients que aportin als casinos en línia. És més, estratègies de negoci de videojocs convencionals com les loot boxes –recompenses que els jugadors reben a través de micropagaments per aconseguir nous personatges, tresors o habilitats de manera aleatòria– poden facilitar el pas a apostar en línia.
El sector privat del joc a Catalunya va ingressar 900 milions d’euros el 2019, abans de la pandèmia. I l’administració, a part dels impostos que en treu, també hi fa negoci directament a través de les loteries, que tenen 5.700 punts de venda a Catalunya –tot i que aquesta modalitat de joc té una capacitat més baixa de causar addicció–. És evident que el pes econòmic del sector és important, però també que té conseqüències que poden ser molt greus. Les unitats especialitzades en joc patològic de la xarxa pública de salut es consideren desbordades i no hi ha subvencions per a les privades. Mentrestant, el problema de l’addicció continua creixent i l’auge imparable de les apostes en línia fa preveure que creixerà encara més.
![Un usuari en una màquina escurabutxaques.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
