El perill d'una guerra entre la Xina i Taiwan
BarcelonaMentre Europa està comprovant en carn pròpia els efectes d'un conflicte bèl·lic a dins mateix del continent amb la invasió russa d'Ucraïna, a l'altra banda del planeta, a l'Àsia, la Xina ha completat tres jornades de maniobres militars per demostrar que en qualsevol moment pot envair l'illa de Taiwan. Després de l'experiència ucraïnesa, la perspectiva d'un conflicte bèl·lic obert al mar de la Xina, que inevitablement involucraria els Estats Units, resulta francament espaordidor. Però, precisament, l'experiència russa el que demostra és que la força del nacionalisme, en règims autoritaris com els de Moscou i Pequín, és tan potent que sovint pot dur a prendre decisions que des del punt de vista econòmic es considerarien irracionals.
En efecte, durant dècades Occident va confiar que la política de lliure comerç amb Rússia l'acabaria democratitzant i obrint al món, cosa que no ha acabat de passar. I el mateix amb la Xina, on el desenvolupament econòmic i el control asfixiant per part de l'estat comunista van de bracet. Les maniobres d'aquests dies, amb les quals Pequín respon a la visita de la presidenta taiwanesa als Estats Units, ens recorden que encara que la Xina d'avui no té res a veure amb la de Mao, les seves aspiracions annexionistes respecte de l'illa continuen intactes des del final de la guerra civil xinesa, el 1949.
Fins ara es confiava que el suport dels Estats Units a Taiwan actuava com un contrapès prou gran per dissuadir la Xina d'iniciar una invasió. També es creia que la idea que una guerra podria estroncar el creixement econòmic xinès podia ser un poderós incentiu per mantenir l'statu quo. Però el fet és que el progrés de la Xina ha anat en paral·lel a un augment del seu poder militar i no ha rebaixat ni un gram la retòrica nacionalista dels seus dirigents. Una altra cosa és que la invasió de Taiwan, que també té una força militar gens menyspreable, siguin tan fàcil com volen fer creure des de Pequín.
Però justament l'experiència de Putin demostra que Occident no pot confiar que el pitjor dels escenaris no passarà mai perquè no convé a ningú. Fins ara la Xina sempre ha actuat amb una contenció calculada al mil·límetre, amb l'objectiu de llançar el missatge intern de la seva superioritat militar i alhora no creuar cap línia vermella. Així i tot, com asseguren els experts, cada cop hi ha més perill que un incident aïllat o un càlcul erroni en el llançament d'un projectil acabi provocant un intercanvi de foc real i una escalada que seria difícil d'evitar.
I igual que Putin va estar posant a prova durant anys Occident amb el Donbass i l'annexió de Crimea abans de llançar el seu atac sobre Ucraïna, ara la Xina també vol saber quins són els límits i els riscos que hauria d'assumir si es llança a la conquesta de Taiwan. I segurament l'únic que pot frenar Pequín és la perspectiva d'un fracàs com el que Putin està patint a Ucraïna. D'aquí el seu interès perquè l'autòcrata rus no sigui humiliat per Occident.
