L'anunci que el BBVA pretén absorbir el Banc Sabadell (encara que formalment sigui una fusió) és una notícia que pot tenir sentit per a les dues entitats i els seus accionistes, que passarien a formar un megabanc en un món cada cop més competitiu, però també planteja algunes ombres que caldria remarcar. La primera i més visible és que s'accentuaria la concentració bancària actual, en què d'una seixantena d'entitats a principis de la dècada del 2010 s'ha passat a menys d'una desena i a la creació de tres grans pols bancaris: CaixaBank, el Santander i el BBVA. El Banc Sabadell és una peça especialment interessant per a qualsevol d'aquestes entitats, perquè es tracta d'un banc de mida mitjana sanejat que ha multiplicat el seu valor en borsa els últims anys. De fet, fa només quatre anys el BBVA ja va fer un intent de compra i va arribar a oferir 2.250 milions d'euros, però el president del Sabadell, Josep Oliu, va dir que era insuficient i en demanava un mínim de 2.500. Avui el banc val 9.500 milions a borsa; per tant, aquest seria el preu mínim de compra. Dient que no fa quatre anys, Oliu hauria multiplicat per quatre el valor de compra i estaria en disposició d'assegurar millor la seva posició dins del futur banc.
Les fusions, però, sempre comporten costos laborals i, per tant, és previsible que, si es portés a terme, provocaria el que ja hem vist tantes vegades aquests anys: tancament d'oficines i pèrdua de llocs de treball. I el resultat seria un mapa bancari menys plural i, cal subratllar-ho, amb una influència catalana menor. De fet, el perill d'aquestes operacions és que acaben desdibuixant l'antic mapa financer català, aquella xarxa d'entitats que ha sigut clau en el desenvolupament econòmic del país perquè estava en contacte estret amb el teixit productiu i coneixia millor les seves necessitats. Així doncs, igual que no va ser una bona notícia per a l'economia basca la fusió del Banc Bilbao Biscaia amb Argentaria, que va propiciar el naixement del BBVA però va desplaçar el centre de poder de Bilbao a Madrid, ara la seu del nou banc resultant també estaria situada a la capital de l'Estat, que és la gran beneficiària de tots aquests processos de concentració empresarial i de capital.
"No volem menys entitats bancàries sinó més", ha dit la consellera d'Economia, Natàlia Mas, que ha alertat dels riscos per a la competència, en línia amb el que ha dit el seu homòleg a Madrid, Carlos Cuerpo. I és que, sense voler sonar catastrofistes, cal recordar que va ser l'excessiva concentració bancària, en entitats que eren too big to fail, les que van provocar el col·lapse financer del 2008 i la Gran Recessió posterior. I sense voler semblar tampoc nostàlgics, es pot afirmar que entre la proliferació de caixes d'estalvis i bancs que es va viure als anys 80 i 90 i la concentració actual, potser caldria trobar un punt mitjà que assegurés una mida més humana a un sector en el qual la competència serà cada cop més difícil.
