Pèrdua de biodiversitat: que no sigui massa tard

Dos pensadors de primer nivell com Yuval Noah Harari i Rutger Bregman ens donaven esperança dimarts, en el diàleg que van protagonitzar en la Biennal de Pensament, respecte als conflictes i amenaces que afronta el món. “Cap de les grans amenaces és irresoluble, és una qüestió de voluntat”, receptava Harari. I aquesta voluntat, social però eminentment política i de governança mundial, té possibilitats constants de veure’s confrontada amb la realitat més tangible. Com avui, en què s’ha fet públic l’Índex Planeta Viu 2022 del Fons Mundial per la Natura (WWF en les sigles angleses). Ras i curt, hem perdut 7 de cada 10 poblacions d’animals vertebrats silvestres en 50 anys. Estem parlant de la disminució que han patit entre 1970 i 2018 les poblacions de mamífers, aus, amfibis, rèptils i peixos. Més en el curt termini, aquest decreixement del 69% s’ha accentuat els últims quatre anys: el 2018 havíem perdut el 60% d’aquestes poblacions.

És evident que l’escalfament global, el canvi climàtic i la contaminació hi tenen (molt) a veure, però els científics que han participat en l’informe concreten encara més les causes, i això és una ajuda, o més aviat un toc d’atenció, a la governança: i situen al capdavant la desforestació i la sobreexplotació dels recursos naturals. És a dir, esclar que s’ha de mantenir la lluita genèrica contra l’escalfament global i aprofundir-la, i seguir gestionant decepcions paradoxals com els desacords efectius davant els Acords de París, per exemple. Però també cal afrontar batalles més concretes. 

L’Amazònia n’és l’exemple paradigmàtic, amb el “crit d’alerta” que expressa l’informe de WWF. L’acció humana ha acabat amb el 17% del bosc tropical original i ha deixat un 17% més molt degradat. Ens acostem a marxes forçades “al punt de no retorn, després del qual la nostra selva tropical més gran deixarà de complir la seva funció”, avisa l’informe. El dia 30 se celebra la segona volta de les presidencials del Brasil, on s'enfronten els models –en aquest àmbit– proteccionista de Lula da Silva i explotador de Jair Bolsonaro.

Però no és només al Brasil on cal fixar la mirada. El planeta perd cada any una superfície forestal equivalent a tot Portugal, i cal tenir en compte que l’efecte net combinat dels boscos refreda el planeta 0,5 ºC. Ens estem carregant una eina contra l’escalfament.

I no és només la desforestació una de les causes concretes principals de la pèrdua de biodiversitat. Hi ha l’aigua dolça: més de la meitat de la població mundial viu a menys de tres quilòmetres d’un riu o massa d’aigua dolça, i s’ha perdut un 83% de les poblacions de peixos no marins.

Tenim, doncs, dos focus ben concrets per concentrar la lluita. Al desembre l’ONU celebra la Cimera per la Biodiversitat a Mont-real. L’objectiu és que els governs acordin protegir un 30% de la superfície terrestre i un 30% de la marina davant els efectes de l’acció humana. Que en surtin una mena d’Acords de París, però que es compleixin. Els científics avisen: “És l’última oportunitat”.