Tot el que es va perdre amb la guerra de l'Iraq
L'ambient bèl·lic que vivim ara, amb un cert i sorprenent consens a Europa sobre la guerra d'Ucraïna, es vivia d'una altra manera ara fa vint anys, quan els Estats Units comandats per George W. Bush i els seus aliats, entre ells José María Aznar i Tony Blair, es disposaven a envair l'Iraq per buscar-hi unes suposades "armes de destrucció massiva" que ja s'intuïa llavors que ni tan sols existien. Aquella guerra il·legal i mortífera –la xifra de morts supera les 200.000 persones en gairebé totes les estimacions– va durar vuit anys, tot i que els aliats la van donar per "acabada" al cap de poques setmanes d'iniciada. Encara avui hi ha soldats nord-americans a l'Iraq, un estat fallit al qual li està costant molt d'esforç recuperar mínimament la seva vida econòmica i social.
Aquella invasió del març del 2003, que va tenir una forta contestació als carrers amb el moviment del No a la Guerra i que va ser rebutjada per l'ONU i països com Alemanya o França, va suposar un abans i un després en la confiança que els ciutadans tenien en els Estats Units i els valors occidentals que suposadament defensaven. Ara sabem, perquè alguns dels seus protagonistes ho han confessat, que les raons de la guerra no eren la suposada cerca d'armes o el també improbable suport de Saddam Hussein al moviment d'Al-Qaida d'Ossama bin Laden. El que es buscava era controlar el mercat del petroli iraquià i evitar que altres potències globals se'n beneficiessin, a més d'eliminar del mapa un dels enemics de l'Estat d'Israel, sempre protegit per Washington. Això es podria dir que en part ho van aconseguir, però a costa de trinxar el país. I a costa també de crear un monstre anomenat Estat Islàmic, que va néixer precisament a l'Iraq i va estendre el terror per tota la zona, amb ramificacions que arriben fins avui.
De fet, gairebé tot el que va fer Bush fill ha sigut un fracàs, des de la invasió de l'Afganistan, que es va acabar amb una desfeta històrica l'estiu del 2021, fins a la de l'Iraq. Si l'excusa era defensar "els valors del món lliure", basta veure el que estan fent ara els talibans amb els drets de les dones, o el que passa en un altre país també rescatat de la tirania per les forces aliades com és Líbia, que s'ha desintegrat, o amb la dictadura imposada a Egipte. Això explica per què ara és tan complicat que sobretot els països del Sud Global donin suport a les sancions i amonestacions a Rússia pel que està fent a Ucraïna. Putin també està fent servir fake news per basar en la defensa de la població russòfona ucraïnesa una annexió de territori estratègic per al seu país. Als nostres ulls no és equiparable, però sí que és vist com el mateix en molts països. Amb la invasió de l'Iraq es va esquerdar la confiança de molts ciutadans en uns valors que van veure que només serveixen quan s'apliquen als països rics, i allà a segons quins col·lectius. La grandiloqüència i l'èpica, per moltes pel·lícules de Hollywood que es facin, ja no serveixen, i l'Iraq va ser un punt d'inflexió en el llarg camí que encara recorrem cap a un món més inestable, dual i dividit en el qual els americans ja no són sempre els bons.
