La percepció d'inseguretat a Barcelona s'enquista

L'enquesta de serveis municipals de Barcelona de l'any 2024 demostra que la percepció d'inseguretat s'ha disparat els últims anys, fins a consolidar-se com la principal preocupació dels barcelonins, amb un 27,7%, per damunt de l'accés a l'habitatge, amb un 12,3%, i la neteja, amb un 9,3%. Aquestes xifres coincideixen precisament amb dades recents dels Mossos que demostren que els delictes han baixat un 7% de mitjana els últims mesos a la capital catalana, i en casos com els delictes contra el patrimoni la baixada ha estat del 10%. Això vol dir que el creixement de la sensació d'inseguretat no té com a causa un augment paral·lel de la delinqüència, ja que al parlar de percepcions hi influeixen altres factors, com ara el tractament dels mitjans d'aquest fenomen i la difusió de notícies virals, que de vegades són falses i es fan servir amb finalitats polítiques (per exemple per exacerbar el discurs antiimmigració).

Tot i això, és una evidència que Barcelona té un problema amb la inseguretat si els seus habitants la identifiquen com el principal problema des del 2019, quan va arribar al 17,1%, i més tenint en compte que fa 10 anys, el 2014, aquesta qüestió ocupava el segon lloc amb un 9,7%, a molta distància de l'atur, que en aquell moment postcrisi preocupava un 22% de la població. La delinqüència té, a més, un efecte directe sobre la imatge de la ciutat, que apareix dibuixada com un focus d'inseguretat encara que les xifres oficials no abonin aquesta tesi. És evident que les dificultats per combatre un fenomen com la multireincidència en els petits furts ha anat escalant en la percepció ciutadana els últims anys fins a enquistar-se.

Davant d'això, les autoritats han de fer un diagnòstic acurat sobre la realitat delinqüencial i actuar allà on poden ser més efectius. Ciutat Vella és el districte que concentra tant els problemes derivats de la turistificació com de la petita delinqüència que veu en els visitants unes víctimes especialment fàcils. Fins a un 42,8% dels habitants d'aquest districte situen la inseguretat com el seu principal problema. En canvi, a Gràcia aquest percentatge baixa fins al 8%. Malgrat ser una ciutat en general segura (la ràtio d'homicidis, per exemple, és baixa), massa barcelonins han estat víctimes de robatoris en llocs públics com ara el carrer o el metro, o coneixen algú que n'ha estat víctima o n'han presenciat algun. La imatge de la policia perseguint lladres al centre de la ciutat és bastant habitual, i segurament té a veure amb la baixada que s'ha registrat els últims mesos.

Tot plegat representa un panorama complicat de gestionar per als poders públics, que han de lluitar no només contra la delinqüència sinó també contra aquells que estan interessats en difondre una imatge de Barcelona com a ciutat insegura, on no es pot passejar pel carrer. I de vegades és més difícil lluitar contra sensacions, que són especialment manipulables, que contra realitats. La principal prioritat, però, ha de ser lluitar contra la realitat delinqüencial (sense oblidar el seu vessant social) i en segon lloc contra els relats interessats.