"El model europeu s'ha basat en la força de treball barata, sobretot de la Xina, l'energia barata de Rússia i, parcialment, de l'externalització de la seguretat. Aquests dies s'han acabat". Així de clar ho va dir ahir la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, en la presentació del seu pla Europa primer, amb el qual vol plantar cara als reptes que suposa l'arribada de Trump a la Casa Blanca, que està sacsejant el món a molts nivells. El cert és que aquests dies, de fet, s'havien acabat ja molt abans de l'arribada de Trump, però la inèrcia de la UE ha fet que seguís com si res, amb grans propostes sense concrecions, discussions interminables i un retraïment general de la seva capacitat econòmica i d'innovació que ara obligarà a un sobreesforç si es vol poder competir amb mínimes possibilitats amb els Estats Units i la Xina.
El diagnòstic ja el va fer clarament Mario Draghi en l'informe que va presentar al setembre. Llavors va proposar una gran inversió d'uns 800.000 milions d'euros l'any per aconseguir treure Europa de la decadència. Se'n va parlar molt, i està en el rerefons del pla que s'ha presentat ara, però no és bon senyal que hagin passat tants mesos sense més concrecions i que fins i tot en el pla que ha explicat ara Von der Leyen no hi hagi gaires concrecions sobre com es portaran a terme les inversions necessàries. Això sí, com bé ha recordat la presidenta de la CE, és cert que, tal com ha demostrat aquesta setmana la start-up xinesa DeepSeek, no és tant un problema de diners com de talent. O, si més no, no és un problema només de diners, sinó d'una clara aposta política pel talent i per la innovació. Que, ha remarcat, hauria de ser europea.
En aquest sentit, assumint clarament la nova era proteccionista que s'ha imposat al món, el pla posa Europa en primer pla i preveu afavorir clarament les empreses i start-ups tecnològiques europees en els contractes públics –una manera d'assegurar el creixement de la indústria pròpia i de fomentar la innovació made in Europa–, rebaixar i alleugerir les regulacions burocràtiques per accedir a les ajudes públiques, que ara són un dels principals problemes de les petites empreses innovadores i emergents, i crear una plataforma de compra conjunta de materials crítics, clau en la indústria tecnològica, que li permeti competir en volum amb les altres potències.
Naturalment, ha reclamat més inversió pública i privada i faltaria, com demanava Draghi, un mecanisme per poder emetre deute conjunt europeu al qual encara són molt reticents alguns països i grans grups polítics. Possiblement, per això caldrà esperar a veure els resultats de les pròximes eleccions a Alemanya. Sigui com sigui, però, Europa no es pot quedar esperant a veure què passa i ha de prendre decisions ràpides. Europa primer pot ser un revulsiu per aconseguir reduir la dependència exterior –que la pandèmia i la guerra d'Ucraïna després van posar clarament de manifest– i aconseguir tenir una veu pròpia enmig d'aquest terratrèmol geoestratègic que vivim. Tanmateix, caldrà vigilar que aquesta Europa primer, però, sigui l'instrument per mantenir els valors d'inclusió, democràcia, solidaritat internacional i responsabilitat ecològica que en teoria identifiquen Europa.
