Una pel·lícula russa per rebentar l'amnistia
El moviment del jutge Joaquín Aguirre per intentar que no se li pugui aplicar l'amnistia a Carles Puigdemont és escandalós però alhora indicatiu de fins on estan disposats a arribar alguns membres de la judicatura en la seva batalla contra el govern espanyol i la seva aliança amb l'independentisme català. En efecte, la decisió d'obrir una peça separada sobre la suposada trama russa és la manera que ha trobat el jutge per esquivar la decisió de l'Audiència d'ordenar-li, davant la manca d'avenços en la investigació, el tancament de la instrucció. I això és el que permet mantenir una acusació per un delicte, el de traïció, que està exclòs en alguns casos de l'amnistia. La maniobra és tan barroera que es veu d'una hora lluny quin és l'objectiu: rebentar l'amnistia evitant que se'n pugui beneficiar l'expresident Puigdemont.
Ara bé, per fer-ho ha de construir un escrit que no s'aguanta per enlloc, on cita com a investigats amics personals de Puigdemont com el periodista Carles Porta amb l'argument que "devia jugar-hi algun paper", ja que apareix en les converses. En realitat, Aguirre no presenta cap indici o prova nova. És més, la majoria dels que apareixen en aquesta peça separada ja apareixien en l'anterior, com ara Víctor Terradellas, Josep Lluís Alay i Elsa Artadi. Clarament es tracta d'una argúcia legal, fins i tot un frau de llei, per intentar mantenir viva la causa durant més temps. Cal subratllar que tota la causa se sustenta en la declaració d'un dels implicats, Terradellas, que com a responsable internacional de CDC en els moments més convulsos del Procés pretenia convèncer Puigdemont que tenia una oferta de Rússia per enviar 10.000 soldats a Catalunya. Evidentment, ni Puigdemont ni ningú del Govern li van fer mai el més mínim cas ni li van donar cap credibilitat.
El cas és que el jutge s'agafa a les fantasies d'un personatge molt secundari del Procés per alimentar la teoria que Rússia estava disposada a intervenir en favor de l'independentisme català, i per tant sustentar una acusació per alta traïció contra Puigdemont, al qual va definir de "covard" durant l'interrogatori a Terradellas. El mateix Terradellas, però, va admetre davant del jutge que Puigdemont el va ignorar per complet, i per això tota la causa no té el més mínim sentit. Com tampoc s'ha provat la relació amb el Kremlin dels suposats emissaris russos que van acompanyar Terradellas a una reunió amb Puigdemont el 26 d'octubre de 2017, en principi per parlar de criptomonedes.
El cas és que aquella trobada, que vist amb perspectiva es pot afirmar que va ser un error, és el que permet al jutge, i també a alguns periodistes, mantenir viva la teoria de la trama russa. Però, set anys després, ni el jutge ni ningú ha aconseguit aportar cap prova consistent; al contrari, cada vegada és més evident que tot plegat va ser fruit de la imaginació de Terradellas i d'alguns russos oportunistes que potser pensaven treure'n algun profit econòmic. Ara bé, per a alguns membres de la judicatura espanyola tot s'hi val si serveix per aturar l'amnistia. I aquí ens trobem davant d'un altre cas de lawfare de manual.