El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha tornat a utilitzar el mètode que tan bé li va anar en les eleccions catalanes: una carta a la ciutadania en què denuncia la maniobra del jutge que investiga el cas de la seva dona, Begoña Gómez, per fer pública la seva citació en plena campanya electoral. "Habitualment s'ha seguit la regla no escrita de no dictar resolucions susceptibles de condicionar el desenvolupament normal d'una campanya electoral i, per tant, el vot dels ciutadans. En aquest cas resulta evident que aquesta pràctica no s'ha respectat. Deixo al lector extreure les seves pròpies conclusions". Mai en la història democràtica recent un president del govern havia insinuat de manera tan clara que un jutge està actuant amb motivacions polítiques, és a dir, que està practicant el que es coneix com a lawfare.
Des de Catalunya, però, aquesta pràctica no resulta gens estranya. Des del famós "això la Fiscalia t'ho afina" del llavors ministre de l'Interior Jorge Fernández Díaz fins a les resolucions del jutge Manuel García Castellón sobre el cas Tsunami abans de les eleccions catalanes i que van provocar una nova onada d'exiliats, no ha sigut difícil veure intencionalitats polítiques en les actuacions d'alguns jutges. Un dels més assenyalats és Javier Aguirre, que investiga l'anomenada "trama russa del Procés" en el cas Volhov i ha estat comminat per l'Audiència a tancar el cas davant unes pròrrogues que ha considerat injustificades i irregulars.
Així doncs, tenim el lawfare que va anar primer contra l'independentisme català, després contra partits com Podem i, finalment, contra el PSOE i el govern espanyol en la figura de la dona de Pedro Sánchez. El president espanyol hi respon amb una nova carta en un intent de capgirar el relat de la campanya i presentar-se com a víctima. Ja veurem quin efecte té el 9-J, però el que és substancial és què farà a partir de dilluns per lluitar contra aquesta "màquina del fang" on ara mateix inclou alguns jutges. Si realment Espanya té un problema amb el poder judicial (cosa que per al PSOE suposa admetre que el disseny de la Transició que sempre ha defensat va ser fallit en aquest aspecte concret), caldrà posar fil a l'agulla en diferents fronts, i aquí segur que troba suports en la majoria de la investidura.
La carta ha deixat en segon pla l'altra gran notícia del dia, que ha estat veure com el PP desautoritzava, un cop més, el seu líder, Alberto Núñez Feijóo. Feijóo va insinuar que estava disposat a acceptar els vots de Junts per a una moció de censura contra Sánchez, una afirmació que ha donat munició tant al PSOE (el mateix Sánchez hi fa referència a la carta) com a Vox. La trista realitat per al líder gallec és que sembla que està en minoria en el seu propi partit sempre que s'obre a pactar amb Junts, i, com ja va passar a la campanya gallega, el sector dur l'ha rectificat. Feijóo necessita aclarir-se d'una vegada i tenir el valor de plantar cara i defensar els seus postulats, perquè el contrari és fer el ridícul. I ja deia Tarradellas que això és l'únic que no es pot fer en política.
