Pedro Sánchez i el debat sobre la classe mitjana

BarcelonaDes que es va aprovar la llei d'habitatge, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, no ha deixat passar cap setmana sense fer un anunci d'impacte, sigui per anunciar la construcció de fins a 180.000 habitatges socials, per subvencionar la meitat dels bitllets de l'AVE als joves aquest estiu o, aquest mateix diumenge, per avalar fins al 20% de la hipoteca als joves fins a 35 anys que cobrin menys de 37.800 euros anuals. En cas de tenir menors a càrrec, no hi haurà topall de renda. L'objectiu d'aquesta darrera mesura és ajudar els joves a superar la barrera que suposa l'entrada per poder comprar un pis, que normalment equival a aquest 20%.

Crida l'atenció que, després de tota una legislatura en què la prioritat han estat les classes més vulnerables, amb mesures com la pujada del salari mínim interprofessional o les pensions, ara es busca també arribar a les classes mitjanes, que normalment queden fora del sistema d'ajuts públics. No és una mala idea perquè aquestes classes mitjanes han estat històricament maltractades, ja que ni reben ajudes ni tenen els recursos dels més rics per esquivar la pressió fiscal, de manera que són elles les que suporten el pes més gran de la recaptació d'impostos. Ara bé, ¿Sánchez actua així perquè considera que és l'hora d'ajudar les classes mitjanes o perquè hi ha eleccions municipals i autonòmiques d'aquí 20 dies? Lamentablement, hi ha motius per pensar que tot plegat no és més que una estratègia electoral per intentar no perdre el seu electorat fronterer amb la dreta o que simplement està desencantat perquè ha perdut molt de poder adquisitiu en els darrers anys però té una renda superior a la que permet accedir a les ajudes.

Sánchez ha decidit posar en marxa tota la maquinària electoral que li permet ser a la Moncloa per ajudar el PSOE a remuntar en llocs clau com el País Valencià, l'Aragó i les Balears, i guanyar ciutats com Barcelona, perquè sap que el resultat del 28-M serà una mena de primera volta de les eleccions generals del desembre. En tot cas, els anuncis de Sánchez haurien de servir perquè s'abordés amb profunditat el debat de la classe mitjana, de quines dificultats afronta i quins són els camins per enfortir-la, sent com és la garant d'un cert equilibri social. Quan la classe mitjana desapareix, el que queda és desigualtat i injustícia social, una societat fracturada en dos extrems. Aquesta classe mitjana ha vist com en els darrers anys l'esquerra l'obviava en els seus programes i la dreta li prometia rebaixes d'impostos que després no compensaven el desmantellament dels serveis públics.

És d'esperar, i així ho demostren les maniobres de Sánchez, que els partits tornaran a mirar ara cap a la classe mitjana, que és on se situa un gruix important de l'electorat i sol decantar la balança. Ara bé, la campanya no pot ser una subhasta d'ajudes, sinó que caldria reclamar un debat molt més elevat, que vagi més enllà del pur electoralisme a què ens tenen acostumats els partits.