A poc a poc es van coneixent els detalls del pla enviat pel govern espanyol a Brussel·les que inclou els seus compromisos amb les reformes estructurals de cara a justificar l'arribada dels fons europeus. Després de l'embolic al voltant de la supressió de la bonificació per fer la declaració conjunta, que sembla que es guarda definitivament en un calaix després d'incloure-la en el pla, ara arriba una altra novetat important: la implantació gradual a la xarxa de carreteres de l'Estat d'un servei de pagament per ús, és a dir, la generalització dels peatges, un sistema de pagament que fins ara castigava bàsicament Catalunya i el País Valencià.
És cert que fa temps que el govern central deia que volia imposar el pagament per l'ús a la xarxa de carreteres de tot Espanya. La novetat és que ara hi ha posat data: el 2024. Així ho diu el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència enviat a Brussel·les i presentat aquest dimecres per la ministra Nadia Calviño. En el pla s'afirma literalment que el govern "podria implantar" un mecanisme d'aquest estil a partir d'aquell any. La notícia resulta paradoxal per a Catalunya perquè arriba el mateix any en què es produeix un gran aixecament de peatges. El 31 d'agost s'aixequen les barreres de l'AP-7, l'AP-2, la C-31, la C-32 i la C-33. O sigui que la gratuïtat d'aquestes vies ràpides serà una circumstància temporal, fins que s'estableixi el nou sistema de pagament.
Els experts ja han assenyalat que un sistema de gratuïtat total de les autopistes com el que han tingut fins ara en moltes zones d'Espanya és poc sostenible des del punt de vista econòmic i mediambiental, a més d'injust per als contribuents que no en fan ús. I la majoria de països tenen sistemes de pagament, sigui amb el sistema de peatge clàssic o el de vinyeta, que seria com una mena de tarifa plana anual amb diferents preus en funció del vehicle i de si es tracta de població autòctona o no. Aquests sistema funciona, per exemple, en països com Suïssa o Àustria.
El que no té sentit és que les finances públiques hagin de fer-se càrrec del cost que suposa el manteniment de la xarxa viària, i el més just, i també eficient, és que cadascú pagui en funció de l'ús que en fa. A Catalunya, de grat o per força, tenim una certa cultura del peatge, però s'ha hagut de suportar durant massa anys un greuge comparatiu amb la resta de l'Estat. L'AP-7 ha estat un gran negoci per a l'Estat i les concessionàries, ja que és una via que concentra el 50% de les exportacions espanyoles i un percentatge similar del turisme. Però durant moltes dècades els catalans han hagut de pagar per fer trajectes en vies d'alta capacitat, per exemple per anar de Barcelona a Tarragona, per manca d'alternatives competitives, ja que la N-340 no ho era. I el mateix es podria dir de Girona.
A partir del 2024, el govern espanyol hauria de tenir en compte aquest fet a l'hora de dissenyar la implantació dels peatges. I també ser valent a l'hora d'assumir els costos polítics d'una decisió que està en concordança amb els criteris de fiscalitat verda i desincentiu del vehicle privat que s'imposen a tot Europa.
