BarcelonaLa Comissió Europea va fer ahir un pas endavant imprescindible per defensar l'estat de dret europeu dins les fronteres de la Unió. Per primera vegada en la seva història ha bloquejat una quantitat del pressupost comunitari per a un país per haver incomplert una sentència del TJUE i no satisfet la multa que se li havia imposat. En aquest cas es tracta d'un sospitós habitual com Polònia, país al qual ja s'havia amenaçat moltes vegades i a qui finalment se li han restat 14,5 milions per haver-se negat a tancar una mina de lignit de Turów, a prop de la frontera amb Txèquia, tal com havien ordenat les autoritats europees pels problemes mediambientals que estava provocant al país veí. Es tracta d'una xifra modesta, gairebé simbòlica, que respon a la multa de mig milió d'euros diaris que va imposar el TJUE fins que Varsòvia es va avenir a trobar una solució pactada amb Txèquia sobre la mina. Però, més enllà de la quantitat en si, la decisió és un poderós missatge, un avís del que pot arribar a passar, perquè Polònia té pendent de pagament encara una multa de 69 milions, en aquest cas per no voler fer marxar enrere amb la reforma judicial, i, sobretot, s'està jugant l'accés als fons europeus.
Aquest és, en realitat, l'as a la màniga de les autoritats europees per collar Polònia i obligar-la a complir els estàndards europeus pel que fa a l'estat de dret o el respecte a les minories. En efecte, Polònia espera rebre 36.000 milions dels fons europeus de recuperació, però la UE no els ha aprovat encara justament per falta d'independència judicial al país i per la seva negativa a acceptar la primacia dels tribunals europeus. Ara aquesta decisió està en mans dels tribunals, perquè tant Polònia com Hongria consideren que és una mesura il·legal. Tot i així, la UE es va dotar d'un mecanisme que li permetria bloquejar els fons si algun país incompleix les normes comunitàries.
Aquest reforç polític de la UE és imprescindible si vol convertir-se en un actor internacional de primer ordre, però ha d'anar acompanyat d'altres mesures de caràcter estratègic com la que ha aprovat aquest dimarts la Comissió Europea amb l'objectiu de reduir la dependència europea dels microxips asiàtics. La proposta en forma de llei que ha presentat la Comissió Europea es fixa un objectiu ambiciós, com és el de produir el 2030 el 20% dels semiconductors de tot el món (ara fabrica el 9%). Aquest és l'únic camí per evitar les crisis de subministrament com la que ha paralitzat la fabricació de vehicles a tot el continent, amb conseqüències nefastes per a l'economia.
Precisament la pandèmia i la crisi energètica ja van posar de manifest la necessitat de ser autosuficient, i això ha comportat la necessitat de revisar les "dependències" de l'exterior que fan vulnerable la UE, com per exemple també la sobirania digital respecte als gegants nord-americans. Aquest, el del reforçament polític i estratègic a llarg termini, és l'únic camí per construir una UE forta i amb futur.
