BarcelonaAquest dimarts, 13 de setembre, acabava el termini perquè el Consell General del Poder Judicial nomenés els dos membres del Tribunal Constitucional que li corresponen. Aquest termini constava en una reforma de la llei orgànica del Poder Judicial que es va aprovar al Congrés de Diputats el 27 de juliol, que els retornava la potestat per fer els nomenaments però els fixava un termini temporal. Doncs bé, el termini ha passat i el CGPJ no ha fet els nomenaments. Com si això de complir la llei fos una cosa opcional o depengués de l'humor de cadascú, un grup de membres conservadors d'aquest òrgan ha decidit que s'ho prenen amb calma i tot just han acceptat iniciar les converses amb els progressistes.
El govern espanyol, de moment, no vol fer-ne sang i confia que l'acord es produirà "durant els pròxims dies", en paraules de la ministra de Justícia, Pilar Llop. Però els fets, no per anunciats, deixen de ser greus. Molt greus. La decisió de l'òrgan de govern dels jutges d'incomplir la llei que regula les seves funcions els situa a la pràctica en una situació de rebel·lia davant del poder legislatiu i de l'executiu. És una flagrant conculcació de la separació de poders.
A Catalunya hem hagut de sentir molt allò que ningú està per sobre de la llei i que fora d'ella només hi ha la selva, i que per tant no es pot contraposar mai la legitimitat democràtica amb la legalitat. I a partir d'aquest discurs van ser condemnats nou dirigents polítics i socials a dures penes de presó per haver organitzat un referèndum i fer cas omís de les sentències del Constitucional. Doncs bé, tots aquests arguments cauen ara pel seu propi pes quan són els mateixos jutges els que incompleixen la llei. I no val a dir que es tracta d'un termini arbitrari, perquè potser ho és, però va ser aprovat al Congrés.
La pregunta que s'ha de plantejar ara el sistema polític espanyol és: què passa quan són els mateixos jutges els que se salten la llei? Com es resol la situació d'indefensió en què queda el Parlament? La Comissió Europea ja fa temps que expressa la seva preocupació per la degradació de la situació judicial espanyola, atribuïble al bloqueig imposat pel PP a la renovació dels òrgans i a la conspiració dels membres conservadors contra un govern que no els agrada i que consideren il·legítim. La situació és com l'hongaresa, però al revés: aquí no és un govern il·liberal qui tracta de controlar els jutges, sinó uns jutges que es deixen manipular per un partit per anar contra un govern i una majoria parlamentària determinats. És el que alguns especialistes anomenen lawfare o guerra jurídica, i està dirigida contra tots aquells que consideren els seus enemics.
El PSOE treu pit sempre que pot dient que Espanya és una democràcia consolidada i de qualitat, però en una democràcia consolidada i de qualitat els jutges no desobeeixen les lleis ni en fan una lectura esbiaixada per aconseguir uns determinats objectius, com va passar amb la sentència del Procés i el delicte de sedició. Es limiten a aplicar-les amb la màxima objectivitat i rigorositat possibles.
