Espanya, amb Catalunya com a actor rellevant, és el segon estat que més cotxes fabrica a Europa i el vuitè del món. Però si no es posa les piles amb el cotxe elèctric, això pot diluir-se ràpidament. És tot un sector motor de l'economia, amb una llarga trajectòria, el que està en risc. O se segueix l'evolució tecnològica, que en aquest cas també és una imprescindible evolució ambiental, o podem quedar enrere respecte als països competidors. I la veritat és que no s'està progressant a la velocitat adequada.
Ara mateix el mercat de cotxes electrificats només representa el 10% del total, una xifra baixíssima. No s'estan complint les promeses per activar la indústria i el consum. La dimissió, aquest dijous, del president de la patronal dels fabricants d'automòbils i camions, Anfac, ha destapat la caixa dels trons. Wayne Griffiths, que a més és president de Seat i Cupra, s'havia posat al capdavant de la patronal amb l'objectiu específic d'impulsar el cotxe elèctric. En una primera fase, amb el suport del govern de l'Estat i dels governs autonòmics, es va poder arrencar el projecte col·lectiu a bon ritme. La idea explicitada i compartida per tot el sector i el món polític era fer d'Espanya un hub de mobilitat elèctrica a Europa. Però hem punxat. Els avenços i concrecions brillen per la seva absència. Griffiths està decebut pel que considera promeses incomplertes. El full de ruta 2023-2025 ideat per Anfac no s'està complint. El primer executiu de la firma de Martorell assenyala directament la manca de compromís del govern espanyol per electrificar la mobilitat. És una acusació molt concreta: "Es va comprometre [Pedro Sánchez] a revisar el Pla MOVES i a impulsar la infraestructura de recàrrega", i "aquestes mesures no han arribat".
La conclusió és preocupant. Tocava accelerar, no frenar. Com pot ser que s'estigui trigant tant a millorar la infraestructura pública de recàrrega? Per què no s'està facilitant la compra de cotxes electrificats amb un pla d'incentius fiscals que permeti cobrar l'ajuda en el moment de la compra? La veritat és que el mercat del cotxe elèctric està estancat perquè l'usuari està esperant que els preus baixin i que les instal·lacions de càrrega es generalitzin. Mentre això no passi, a la indústria catalana i espanyola li costarà avançar en la producció de cotxes elèctrics. I ja se sap que en un sector globalitzat i tan competitiu, si no avances, retrocedeixes. Estan en joc milers de llocs de treball directes i els de moltes empreses auxiliars.
L'increment de les taxes a la importació del cotxe elèctric xinès aprovades aquesta setmana a Brussel·les és una mesura favorable a la indústria europea, però no és suficient. Cal actuar en el propi mercat peninsular amb eficàcia i decisió, amb missatges clars al consumidor. Paradoxalment, s'ha avançat en la conscienciació ciutadana a favor del cotxe elèctric, però ni els preus ni les condicions de càrrega no estan acompanyant. No es pot demanar a la gent que el seu nou vehicle elèctric li resulti menys útil que l'actual. El crit d'alerta de Griffiths ha de ser atès.
