L'objectiu de fer del català llengua oficial a les institucions europees és crucial i cal persistir fins a aconseguir-ho. Haver començat la cursa i tenir el govern de l'Estat a favor és ja per si mateix un èxit. És important tenir-ho clar. El català s'ha convertit en una carpeta comunitària amb arguments de pes, tant quantitatius (nombre de parlants) com qualitatius (rellevància cultural). No serà fàcil aconseguir-ho, com ja es va dir quan Junts i el PSOE van tancar el primer pacte, però tampoc serà fàcil deixar-ho córrer. El camí s'ha iniciat i és irreversible.
És veritat que el temps corre i que no s'aprecien avenços rellevants. La presidència hongaresa ha suposat una paràlisi per al català, però també per a moltes altres polítiques. Cal seguir. El conseller d'Exteriors, Jaume Duch, amb molta experiència a l'Eurocambra, reclama en una entrevista amb l'ARA despolititzar la llengua i presentar la reclamació com una qüestió de drets lingüístics. Té sentit estratègic: l'oficialitat no s'aconseguirà fins que l'avalin els vint-i-set estats membres de la UE i, per tant, serà necessari un gran consens, només possible si s'allunya de qualsevol connotació de pugna partidista o ideològica.
Aquest mateix consens és el que cal que acompanyi la demanda des de Catalunya. Amb la llengua no podem jugar a barallar-nos: l'objectiu de l'oficialitat a Europa ha de sumar tot el catalanisme i fins i tot més enllà. No va contra ningú. Per descomptat no va contra el castellà. És una qüestió d'europeisme, d'entendre Europa en tota la seva diversitat.
Ara mateix no sembla possible, però no es pot descartar aconseguir que els governs balear i valencià un dia se sumin a la proposta. El fet que el govern socialista de Catalunya i el també govern socialista d'Espanya vagin de bracet en aquest assumpte comporta tot un missatge. No és una proposta nacionalista ni regional, és una demanda transversal i estatal. Una aspiració, a més, que ve de lluny, històrica. Precisament aquests dies s'ha reivindicat Josep Pallach, figura del socialisme europeista de l'antifranquisme i la Transició, molt ben connectat amb l'SPD alemany, i que sempre va defensar la importància del català. Avui a Pallach el reivindiquen tant Illa com Pujol i Aragonès. Aquest és l'esperit que ens cal perquè la llengua pròpia sigui acceptada i defensada a Europa: una gran pluralitat darrere o davant de la llengua.
El dia que finalment arribi el reconeixement europeu, suposarà un impuls per al seu ús a Catalunya, les Balears i el País Valencià. Sumar nous parlants ja sabem que costa, fer que la immigració es faci seu el català no és fàcil. L'aval europeu no serà la panacea, però sens dubte hi ajudarà. Cosa que no vol dir que no calgui seguir treballant des de l'escola, els mitjans de comunicació, la societat civil i les administracions. Avui també expliquem al diari els esforços que es fan en el terreny municipal. Hi ha molta feina a fer, una feina que avui té més visibilitat i garanties públiques gràcies al fet que, des del pacte d'investidura d'ERC amb Illa, el Govern disposa per primer cop d'una conselleria de Política Lingüística.
