Un pas per blindar el català a l’audiovisual que cal concretar

Que ERC no hagi presentat cap esmena a la totalitat als pressupostos estatals permetrà que es puguin tramitar, i és un primer pas per a l'entesa amb el PSOE en una qüestió clau: aconseguir blindar una quota de presència del català a les plataformes digitals de continguts audiovisuals. Republicans i socialistes han acordat aprovar conjuntament la nova llei de l'audiovisual i protegir-hi les llengües cooficials, tot i que per ara no s'ha concretat cap percentatge.

Aquest pacte, aconseguit a l'últim moment, és només la primera fase de la negociació, gairebé una declaració d'intencions. Caldran més dosis de diàleg i capacitat d'entesa per tancar una quota per al català. I es posarà a prova la voluntat del PSOE de col·laborar en la defensa de les altres llengües de l'Estat que no són la castellana. També queda aclarir com es garantirà el doblatge en els idiomes cooficials i quin paper tindrà el finançament de les televisions autonòmiques en la nova llei.

Els portals de sèries, pel·lícules i documentals per subscripció s'han convertit en una de les principals plataformes d'oci. Però el català encara hi té una presència marginal, que oscil·la entre el 0,1% i l'1,3% a Netflix, la HBO, Disney+ i Amazon, segons un estudi del Consell Audiovisual de Catalunya. Filmin, val a dir-ho, és l'excepció que cal destacar, amb un portal dedicat als productes en català i un pes del 18,9% dels continguts. La HBO, al contrari, només té en català el 0,1% dels més de 1.700 continguts que ofereix.

Com a país no ens podem permetre que la llengua pròpia quedi fora de les principals formes d'oci, les que arrosseguen converses al bar, entre els amics, a la feina i a les escoles. Sobretot quan sabem que el català perd pes entre els joves a Barcelona mateix, on segons una enquesta de l'Ajuntament feta pública aquest estiu només el fan servir habitualment el 28% dels que tenen entre 15 i 34 anys.

Aquest acord també té un altre aspecte que cal tenir en compte: és un gest en la línia de permetre que les institucions no quedin encallades i puguin gestionar. Continuem enmig de la crisi causada per la pandèmia, encara que les dades sanitàries indiquen que potser ja som a la rampa de sortida. I una crisi no es pot superar fàcilment amb les mans lligades. No aconseguir uns pressupostos adaptats a la situació econòmica i social actual seria fer la traveta a una població ja prou castigada.

Més enllà de la importància que tenen els pressupostos per si mateixos, ERC s'ha garantit ara que el PSOE només pacti amb ells la llei de l'audiovisual, però queda veure què en pot sortir, d'aquest pacte, i quin és el límit de la flexibilitat socialista. Quan es concretin els detalls de l'acord es podrà veure fins a quin punt haurà quedat justificat, i si haurà valgut la pena. Permetre que es tramitin els pressupostos és un gest de bona voluntat que els socialistes hauran de demostrar quines conseqüències té en la pràctica.