Pas a pas, democràticament, buscant el màxim consens polític i social, cenyint-se a la legalitat possible, segueix avançant el procés per fer realitat el mandat ciutadà, expressat reiteradament al carrer i a les urnes, d’exercir el dret a decidir sobre el futur polític del país. Avui s'ha fet un pas endavant decisiu: el president de la Generalitat, Artur Mas, ha firmat solemnement, al Palau de la Generalitat, el decret per convocar la consulta no vinculant del 9 de novembre, basada en la llei de consultes aprovada a la cambra catalana amb 106 vots a favor per només 28 en contra. Després de l’intent fallit de pactar una consulta amb el govern espanyol, després de veure com el Congrés refusava sense matisos la voluntat majoritària catalana d’expressar-se en referèndum, el Govern, amb el suport dels partits favorables al dret a decidir -a l’acte d’avui també hi eren presents els líders d’ERC, Oriol Junqueras, i de la CUP, David Fernàndez-, ha tirat endavant la cita del 9-N, que, d’altra banda, aquests dies està comptant amb el suport explícit del món local: 874 ajuntaments -dels 947 existents- i 37 consells comarcals ja han aprovat o han dit que aprovaran en els pròxims dies mocions d’adhesió a la convocatòria. Resulta incontestable, per tant, el suport popular i polític amb què compta la convocatòria.
Ni el fort aval ciutadà i polític al qual respon el 9-N, ni l’impecable i recent exemple del referèndum d’Escòcia, han mogut ni un pèl la negativa implacable del govern Rajoy i del principal partit de l’oposició a Espanya, el PSOE, en plena sintonia amb els populars en la negativa a la consulta. Per això l’executiu del PP, a més de frustrar reiteradament tots els intents d’activar alguna tercera via entre la independència i l’esgotat autonomisme, ja ha anunciat que pensa frenar sense dilació, a través del consell de ministres de dilluns, tant la llei de consultes com la convocatòria del 9-N a través de la presentació dels respectius recursos al Tribunal Constitucional. A partir d’aquí, s’obrirà una incerta batalla legal que amaga la incapacitat, des de Madrid, d’entomar políticament un problema que difícilment se solucionarà per la via jurídica. La probable suspensió per part del TC de la llei i del decret, lluny de tancar el plet, provocarà la recerca d’una nova sortida política per part de l’ampli bloc favorable al dret a decidir. És a dir, servirà per empènyer la societat i la política catalana a fer un nou pas endavant, perquè el que resulta inviable a hores d’ara és fer-ne un enrere. La voluntat d’anar a les urnes és tan majoritària i tan ferma, i la falta d’alternativa és tan notòria, que resulta impensable aturar un procés marcat per un esperit pacífic i democràtic, i impulsat per una legítima il·lusió col·lectiva.