És impossible no sentir un nus a la gola amb les imatges de les tres primeres ostatges alliberades per Hamàs després de 469 dies en captiveri. 469 dies en què l'exèrcit israelià ha convertit la Franja de Gaza en una mena d'infern a la Terra, amb un balanç provisional de 47.000 morts, entre els quals combatents i alguns dels principals dirigents de la milícia islamista, però la majoria civils innocents. La guerra ha estat, al capdavall, una suma d'impotències. D'una banda, Israel ha estat incapaç d'eliminar Hamàs i rescatar els ostatges com va prometre el primer ministre, Benjamin Netanyahu. I, de l'altra, Hamàs no ha pogut protegir els seus ciutadans ni evitar la destrucció generalitzada de les infraestructures i zones habitades de la Franja. Tot i això, i al marge dels familiars dels ostatges, són els gazatins, sotmesos des de fa 15 mesos a constants bombardejos i condemnats a viure en camps de refugiats i amb molt poca ajuda humanitària, els que tenen més motius per a l'alegria.
És una evidència que Netanyahu ha arribat a aquest acord arrossegant els peus i pressionat per Donald Trump, ja que objectivament no hi ha hagut cap canvi substancial entre la situació actual i fa uns mesos, quan l'administració Biden proposava una sortida semblant. De fet, fins a l'últim moment hi ha hagut dubtes sobre la implementació de l'acord perquè Tel-Aviv exigia a Hamàs la llista dels ostatges que pensava alliberar. Els sectors més durs del govern i de la societat israeliana recelen d'un acord que d'alguna manera enterra el somni de la victòria total sobre Hamàs i deixa Netanyahu en una situació delicada, ja que amb el primer alliberament d'ostatges no té cap marge per fer-se enrere. Ni l'opinió pública ni les famílies l'hi perdonarien.
Per tant, el pas d'aquest diumenge ha de tenir continuïtat durant les pròximes sis setmanes fins a completar l'entrega de 33 ostatges i, a canvi, Israel alliberarà gairebé 2.000 presos (només aquest diumenge havien de ser 90). La virtualitat de l'acord fa que aquest intercanvi amb comptagotes serveixi per anar millorant la situació sobre el terreny, amb el retorn de la població desplaçada a les seves llars i la retirada de l'exèrcit israelià a zones no poblades. En paral·lel, aquest mateix diumenge ha començat a entrar de forma massiva ajuda humanitària a la Franja, on des de fa mesos falta de tot, sobretot material mèdic. Aquestes sis setmanes haurien de servir com a plataforma per negociar una sortida final que suposi l'alliberament de tots els ostatges per part de Hamàs i un acord perquè l'Autoritat Nacional Palestina es faci càrrec de l'administració a Gaza i Israel es retiri de forma permanent.
Qualsevol acord de futur, això sí, haurà d'abordar la situació també a Cisjordània, on els assentaments il·legals de colons fan que els acords de pau siguin avui dia paper mullat. Perquè si no s'aborda el conflicte en la seva globalitat i complexitat, el ressentiment acumulat aquests mesos per les matances de civils palestins tornarà a emergir d'una manera o altra.
