Un pas important per als Mossos d'Esquadra

BarcelonaEl ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, i el seu homòleg català, Miquel Buch, van anunciar ahir un acord perquè els Mossos d'Esquadra tinguin un representant permanent davant del Centre d'Intel·ligència Contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), una reivindicació històrica de la policia catalana que fins ara s'havia trobat amb un mur d'incomprensió a Madrid. En realitat, la resistència a acceptar la presència dels Mossos al CITCO, on hi ha la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i des de fa un any l'Ertzaintza, es devia al fet que els cossos estatals mai han considerat els Mossos com una policia amb qui era imprescindible cooperar respectuosament. Però l'actuació policial després dels atemptats del 17-A va posar en evidència que la falta d'accés a determinada informació no només era injusta, sinó que perjudicava la seguretat global dels ciutadans.

La relació entre els cossos estatals i els Mossos encara es va enrarir més arran del dispositiu de l'1-O i la posterior imputació del major Josep Lluís Trapero, pendent ara de judici per sedició. Amb el 155 el cos va passar a dependre d'un alt càrrec de Madrid, i a la capital espanyola es va començar a avaluar la possibilitat de retirar la competència de seguretat a la Generalitat, i des d'alguns mitjans es va arribar a demanar la dissolució dels Mossos. És per això que cal valorar la decisió d'ahir com un pas endavant per al cos dels Mossos d'Esquadra, que ha passat un període molt difícil durant els darrers mesos, i també saber veure en aquest gest la primera mesura d'importància política que pren Pedro Sánchez respecte a Catalunya.

En paral·lel convé subratllar que els dos executius també van exhibir ahir sintonia respecte a la qüestió dels llaços grocs a l'espai públic amb el compromís inconcret de respectar-ne la neutralitat, és a dir, que cap opció ideològica l'ocupi en règim de monopoli. Fa l'efecte que Grande-Marlaska necessitava fer veure que es preocupa d'aquesta qüestió, però la veritat és que a Catalunya ningú està monopolitzant l'espai públic, perquè així com els llaços grocs representen una reivindicació, la de la llibertat per als presos polítics, res impedeix als contraris a aquesta opció fer ús de qualsevol altre símbol. El que no s'entén és l'obsessió d'alguns per retirar-los. La conclusió, un cop escoltats els dos responsables policials, és que a partir d'ara res canviarà, i que els Mossos continuaran tenint la missió de garantir la convivència a l'espai públic. Tots dos van apuntar veladament a Cs com a instigador dels incidents d'aquest estiu.

Caldrà seguir amb molta atenció si es compleix el compromís anunciat ahir sobre el CITCO i si les forces de seguretat de l'Estat canvien d'actitud respecte als Mossos. L'arribada de 550 efectius més també sembla més una mesura destinada a complir l'expedient i tranquil·litzar certs sectors de l'opinió pública espanyola que una repetició de l''operació Piolín' de l'any passat. En tot cas, cal felicitar-se que en un àmbit tan important com el de la seguretat ciutadana els dos governs siguin capaços de teixir acords beneficiosos per al conjunt de la societat.