El primer pas d'un camí ple d'obstacles

S'atribueix al filòsof xinès Lao-Tse una frase que descriu a la perfecció la situació en què ens trobem després de l'aprovació dels indults als nous presos polítics per part del govern espanyol: "Fins i tot un viatge de mil milles comença amb un primer pas". És a dir, qualsevol camí que es vulgui emprendre, del més curt al més llarg, del més fàcil al més difícil, comença de la mateixa manera: amb el petit gest de posar un peu davant de l'altre fins a completar un primer pas. I això és el que va fer aquest dimarts el govern espanyol: fer un primer pas i iniciar un camí que està ple d'obstacles i revolts, però un pas que era imprescindible per iniciar aquest viatge incert amb un mínim de possibilitats d'èxit.

Els indults, per tant, s'han de valorar en un doble pla. En l'individual dels afectats suposa un alleujament del patiment al qual han estat sotmesos ells i les seves famílies per un empresonament injust i desproporcionat. Des d'aquest punt de vista més humà és impossible no alegrar-se del fet que aquestes persones es podran retrobar amb els seus éssers estimats i recuperar la seva vida quotidiana, la que es va veure brutalment alterada per les decisions judicials de l'octubre i el novembre del 2017. I, a més a més, ho faran sense haver renunciat a un gram de les seves conviccions ni al seu compromís amb la causa de la llibertat de Catalunya. Des d'aquest punt de vista, és un èxit del moviment.

Des del punt de vista polític, però, els indults són el tret de sortida d'un procés que necessitarà temps i molta habilitat i encara més determinació per part del govern espanyol per anar desactivant les mines que la repressió judicial ha anat posant en el camí. El mateix reial decret sobre el cas de Raül Romeva ho admet quan diu que "l'indult, per si sol, no resoldrà el conflicte polític a Catalunya, només pretén facilitar un clima habitable per anar avançant en solucions". En efecte, el clima polític no es normalitzarà mentre hi hagi gent pendent de processos judicials, aquí o a l'exili, o de ser embargats pel Tribunal de Comptes. Tothom pot entendre que el diàleg polític no donarà fruits immediats donada l'enorme distància que separa ara mateix les dues postures, però ha d'haver-hi un mínim consens que permeti neutralitzar els poders de l'Estat que estan no només en contra de l'independentisme català, sinó també d'una visió oberta i progressista de l'Estat.

Per l'escenificació dels indults que ha volgut fer Pedro Sánchez es podria pensar que el govern espanyol els veu més com un punt d'arribada que un de sortida. Si és així no podria estar més equivocat. El mateix dictamen del Consell d'Estat ja li posa més deures, com la reforma del delicte de sedició o l'anul·lació de les euroordres. La primera petició ha de ser el següent pas a fer en aquest camí, ja que la denúncia de l'ús abusiu del delicte de sedició és compartida a nivell internacional, però també s'ha de reformar el Tribunal de Comptes i evitar que actuï contra el patrimoni de les persones de manera indiscriminada. Només fent aquests passos, s'obrirà al davant un camí transitable.