La secretària general d'ERC, Marta Rovira, ha pogut trepitjar per primer cop en sis anys els carrers de Vic, entrar a casa seva i abraçar els seus pares sense por a ser detinguda. Les imatges simbolitzen el final d'un malson per a ella i també per a la resta d'exiliats per la causa del Tsunami, que va caure com un castell de cartes per un error processal del jutge Manuel García-Castellón, que intentava perseguir-los per terrorisme. És un primer pas encara no definitiu, perquè encara queden els exiliats de Brussel·les, l'expresident Carles Puigdemont, l'exconseller Lluís Puig i l'eurodiputat Toni Comín. Quan tots puguin tornar en llibertat, es podrà restablir la normalitat política a Catalunya i posar fi a la ignomínia de la repressió desfermada contra l'independentisme. Catalunya necessita, en aquest sentit, girar full i treure's de sobre aquesta llosa perquè tots els projectes polítics puguin competir en igualtat de condicions.
L'exili, però, deixa lliçons molt importants. És de justícia reconèixer el paper de Suïssa com a garant dels drets i llibertats dels catalans que hi han anat a buscar refugi. La mateixa Rovira recordava que el país helvètic va rebre pressions brutals a l'inici del seu exili perquè fos extradida, però que allà les autoritats la van escoltar i van veure clarament que el seu era un cas polític i no de delinqüència o terrorisme. És el mateix que també han sabut veure els tribunals belgues o alemanys, que han barrat el pas a les peticions del Tribunal Suprem espanyol, infligint així una humiliació sense precedents a la justícia espanyola (i aquest és segurament un dels motius que explica la rebel·lió dels togats contra l'amnistia). L'exili, doncs, ha jugat un paper important a l'hora de donar a conèixer la causa catalana al món, generant complicitats i vincles a escala internacional, però la realitat és que no és tan evident que s'hagi entès igual a dins de Catalunya.
En el seu discurs davant el consell nacional d'ERC, Rovira ha expressat el seu desig de recórrer el país per entendre els mals resultats electorals d'ERC i de l'independentisme en el seu conjunt. És una realitat que el país ha canviat molt des que la dirigent republicana va agafar el camí de l'exili el 2018, i que l'independentisme no ha estat capaç d'oferir propostes engrescadores ni de tenir una majoria operativa al Parlament. El retorn de Rovira, doncs, ha d'ajudar a fer aquest procés d'autocrítica, constructiva evidentment, per afinar en els diagnòstics, tant per part d'ERC com de la resta de partits independentistes.
Mentrestant, caldrà mantenir viva la lluita als jutjats per aconseguir que l'amnistia s'obri camí i s'apliqui a tots els seus beneficiaris potencials, sabent que els tribunals més importants, especialment el Suprem, posaran tants bastons a les rodes com puguin. Però cal persistir per poder començar a superar la ferida del 2017 i reconnectar amb una societat que reclama tant dibuixar horitzons com donar solucions urgents als problemes del seu dia a dia.
