El paper dels Mossos durant l'1-O
BarcelonaEls Mossos no ho tenien gens fàcil durant la tardor del 2017. Havien de complir les ordres judicials mentre el Govern tirava endavant el seu compromís de fer un referèndum malgrat la prohibició del Tribunal Constitucional. Per acabar-ho d'adobar, des de Madrid es va imposar un coordinador policial, el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, i es van enviar 6.000 antidisturbis que ningú havia demanat des del govern català. La situació era realment complicada, i davant d'això es va adoptar una posició que intentava conciliar el compliment de la llei amb el manteniment de la convivència ciutadana.
El comissari Emili Quevedo va ser transparent en el judici de l'1-O. Als Mossos no els va agradar que es tirés endavant l'1-O però alhora afirma que no hi va haver "ingerències polítiques". És més, la cúpula del cos, liderada pel major Josep Lluís Trapero, va demanar en dues ocasions al president Puigdemont que desconvoqués el referèndum davant els riscos que comportava. Així doncs, la tesi que Trapero i els Mossos van actuar com una "policia política" al servei del Govern per facilitar l'1-O va quedar ahir desacreditada amb el testimoni d'aquests dos comissaris. Una versió que molt probablement serà confirmada pel que era llavors número dos del cos, Ferran López, i pel mateix Trapero, si finalment decideix declarar dijous vinent.
Un cop aclarit aquest punt calia aprofundir en l'operatiu dissenyat per fer front a l'1-O. En aquest aspecte, el testimoni del comissari Quevedo també va ser revelador: resultava humanament impossible amb els efectius disponibles tancar més de 2.000 col·legis electorals si hi havia resistència passiva a l'acció policial. De fet, així ho corrobora la poca efectivitat en aquest sentit de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, tot i el grau de violència utilitzat.
És cert que, davant la impossibilitat física de tancar tots els col·legis i els riscos que comportava per a les persones congregades una intervenció contundent, els Mossos van decidir no fer ús de la força. Va ser, al capdavall, la resposta d'una policia democràtica i que actua segons paràmetres de proporcionalitat per salvaguardar la seguretat i la convivència. Des d'aquest punt de vista va ser justament la Policia Nacional i la Guàrdia Civil les que van actuar com una "policia política", carregant contra ciutadans indefensos per crear una clima de terror i espantar els votants. Des de tots els punts de vista, però, l'operatiu va fracassar. I la culpa no va ser, com insisteixen les acusacions, dels Mossos.
Els testimonis dels Mossos també subratllen que en cap moment va estar sobre la taula forçar el cos policial a actuar al marge de l'ordenament jurídic, i que en tot cas hauria sigut una insensatesa. Trapero i la resta de comandaments van actuar amb professionalitat, mirant de no causar perjudicis a la ciutadania ni a la bona imatge dels Mossos.