El país necessita el pla de xoc social

Les dades fan mal. Una quarta part de la població catalana està en risc de pobresa segons la taxa Arope, un indicador internacional que mesura els ingressos però també altres elements, com, per exemple, la falta de feina estable. De fet, ja hi ha 900.000 persones que viuen en situació de pobresa extrema, el doble que fa deu anys. La federació Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS), que agrupa un centenar d’organitzacions, va fer públic aquesta setmana el seu informe anual i el panorama que mostra no té gaire a veure amb la recuperació econòmica que venen alguns polítics en campanya. La situació, avisen, encara és d’emergència i el risc és que es cronifiqui aquesta pobresa i això acabi tenint repercussions a llarg termini tant per a les persones com per a la convivència ciutadana.

En aquest context s’ha de llegir la necessitat d’arribar a un acord en el pla de xoc contra la pobresa que estan pactant aquests dies Junts pel Sí i la CUP, dins el marc de les negociacions sobre la investidura. Serà un pla necessari tant si hi ha acord com si no i, de fet, ja estava d’una manera o altra en el programa d’aquestes dues formacions. El que és important és que hi hagi serietat en les propostes perquè siguin efectives i, sobretot, possibles.

Els temps de l’administració són més lents del que reclamen i necessiten les entitats. Ara mateix, per exemple, el govern de Colau a l’Ajuntament de Barcelona, tal com va prometre en el seu pla de xoc, ha posat en marxa la construcció de pisos per a lloguer social que en alguns casos no estaran llestos fins d’aquí tres anys. Mentrestant, caldrà gestionar el que passa amb els desnonats d’avui i els d’aquí sis mesos.

Hi ha d’haver mesures realment de xoc per alleujar situacions puntuals d’emergència, però també cal posar les bases per assegurar-se un futur més just i equilibrat, que dependrà més de l’estabilitat econòmica que de l’assistència. Per això les entitats reclamen polítiques d’ocupació, sobretot per als joves, i polítiques redistributives, com augmentar els beneficiaris de la renda mínima d’inserció. Cal actuar a tots dos nivells perquè, com diu Teresa Crespo, la presidenta de l’ECAS, ara “estem fabricant els pobres del futur”.