Avui fa dos mesos de l'endemà de les eleccions del 14-F i, després d'un debat d'investidura fallit, no hi ha encara una perspectiva de pacte entre ERC i Junts. La situació és preocupant perquè no és només que l'acord sembli llunyà, és que ni tan sols la negociació està encarrilada. De fet, els equips negociadors no es reuneixen des de fa una setmana (es van veure cara a cara dimecres de la setmana passada per últim cop) i l'últim episodi conegut és que ERC va fer arribar a Junts una proposta de pacte que inclou els eixos de funcionament del nou Govern (però sense el repartiment de conselleries), el pla de govern i el paper que ha de tenir el Consell per la República. Aquest document era la resposta a un de previ que els havia fet arribar Junts.
En aquest punt, ERC està esperant una resposta i Junts acusa els republicans de ser massa genèrics en les seves propostes però no fa públiques tampoc quines són les seves. I entremig continua el soroll ambiental. En el fons els dos espais no han fet encara un diagnòstic comú del que va passar l'octubre del 2017 ni tampoc una lectura consensuada del resultat del 14-F. De fet, algunes veus de Junts insisteixen que el resultat no és una victòria d'ERC sinó un empat.
És lògic que ERC tingui més pressa per arribar a un acord, ja que el seu candidat és qui ocuparia la presidència de la Generalitat, però els republicans tenen raó quan subratllen que el país no es pot permetre una interinitat tan llarga. Recordem que Catalunya no té president des del 28 de setembre, quan Quim Torra va abandonar el Palau després de ser inhabilitat. És, doncs, més de mig any amb un Govern en funcions que, si bé pot gestionar el dia a dia, no pot dibuixar les grans línies de futur ni tirar endavant projectes més ambiciosos en un temps crític.
El retard pot acabar forçant una negociació agònica a l'últim instant i, com en el joc del gallina, acabar en un accident en forma de repetició electoral, escenari molt poc recomanable. Com més temps es trigui a tancar l'acord, més força poden agafar els sectors de Junts que prefereixen o bé la repetició electoral o bé quedar-se a l'oposició. Per això és important veure si hi ha moviments negociadors efectius en els pròxims dies.
L'argument que és millor perdre ara una mica més de temps per tancar un bon acord és plausible en un context de normalitat, però no en l'actual pandèmia, quan es necessita un Govern fort per gestionar la crisi sanitària i l'econòmica. Amb un mes n'hi hauria d'haver hagut prou i de sobres per pactar un govern, sempre que hi hagués bona voluntat per part de tots els actors.
