Un país de micropimes en un món de gegants
BarcelonaCatalunya representa el 16% de la població espanyola i el 19% de la seva economia, però el 34% dels concursos de creditors. Aquesta xifra, que pertany a l'Atles concursal del 2022 fet públic aquest dilluns pel Consell General d'Economistes (CGE), ens diu dues coses, una de bona i una de dolenta: la bona és que Catalunya té un teixit empresarial molt superior a la mitjana espanyola, i la dolenta és que moltes d'aquestes empreses es veuen obligades a fer fallida perquè no se'n surten o passen per dificultats. De fet, segons les dades del CGE, l'empresa mitjana que entra en concurs de creditors és una micropime catalana (menys de 10 treballadors) dedicada bàsicament al sector del comerç.
Els economistes subratllen que la ràtio concursal espanyola (13 de cada 10.000 empreses) no és preocupant, ja que a Europa és més alta (47 de cada 10.000), però el fet que la majoria siguin pimes catalanes sí que mereix una reflexió general sobre la mida de les empreses a Catalunya i l'impacte que té en l'economia. Catalunya és un país de pimes, petites (fins a 50 treballadors) i mitjanes empreses (fins a 250). Segons dades de la patronal que les agrupa, Pimec, les pimes representen el 85% de l'ocupació. Ser una pime té avantatges però també inconvenients, i pensant en clau de país, l'ideal és trobar un equilibri entre empreses grans, fins i tot gegants, i petites i mitjanes.
Les pimes tenen de bo la flexibilitat i l'adaptabilitat, però poden deixar de ser competitives davant la competència d'algú més gran i, especialment, en un entorn internacional. També són més vulnerables davant crisis com l'energètica o la pujada de preus de les primeres matèries. Les resistències històriques de moltes pimes catalanes a col·laborar o fins i tot fusionar-se amb d'altres per guanyar pes i poder competir en un món global n'ha llastat moltes vegades els resultats. El món actual és un món de gegants, i Catalunya ha de poder tenir un grapat d'aquests grans jugadors globals. D'exemples n'hi ha, més enllà dels clàssics com Grifols, Puig o Fluidra, però en necessitem més. En economia, la grandària importa, i de vegades és la variable clau per garantir la supervivència.
L'administració hauria d'incentivar dinàmiques de fusió, legislant per afavorir aquests processos. El president de Pimec, Antoni Cañete, afirma sovint que cal legislar pensant en la petita empresa perquè justament aconsegueixi fer-se gran. En aquest sentit, és important pensar en aquelles que estan en condicions de fer el salt però que per diferents motius no s'hi atreveixen. També hi ha un motiu d'eficiència del mercat per fer créixer les pimes: com més grans empreses hi hagi, més bona competència.
En realitat és un problema d'àmbit europeu. Només 14 de les 100 empreses més valuoses del món són europees. I potser amb l'excepció de la sueca Spotify, cap de les grans tecnològiques que dominen el món són europees. Els Estats Units i la Xina són dos gegants que al seu torn pensen en gran, mentre que Europa s'està quedant perillosament enrere. I nosaltres amb ella.