Quan pagaran pels seus crims els torturadors franquistes?

L'any 2025 farà mig segle de la mort del dictador Francisco Franco, el militar que va donar un cop d'estat contra la democràcia republicana, que va provocar una llarga i fratricida guerra civil i que va allargar el seu règim autoritari, venjatiu i repressor durant gairebé quaranta anys, fins a morir al llit encara en l'exercici del poder. Cap dels autors dels crims del seu règim –i les víctimes es compten per centenars de milers– no ha estat mai jutjat. És una llosa que pesa damunt el règim constitucional del 1978, incapaç d'assumir el seu passat negre. La tolerància cap al franquisme persisteix, i cada cop és més indissimulada per part d'amplis sectors enquadrats en els partits de dreta, que un cop més s'han posicionat contra la nova llei de la memòria històrica. Una llei, per cert, que tot i suposar un pas endavant, ha quedat lluny del que demanaven les víctimes de la dictadura, tant alguns vells lluitadors com molts familiars que encara busquen fer justícia als seus familiars.

Una d'aquestes víctimes és Carles Vallejo, antic obrer de la fàbrica Seat i membre del sindicat CCOO, aleshores clandestí. El 1970 va ser detingut i durament torturat durant un mes a la comissaria de la Via Laietana de Barcelona. El 1971 de nou va tornar a caure i a rebre, també al número 43 de la Via Laietana, que malgrat les insistents peticions ciutadanes de convertir l'espai en un lloc de memòria sobre els crims de la dictadura, continua sent una seu policial. Cap govern espanyol ha tingut fins avui la mínima sensibilitat per entendre el simbolisme ofensiu d'aquesta terrible continuïtat. Ciutats com Budapest, la capital de l'Hongria d'Orbán, un país que no es distingeix precisament per la qualitat del seu estat de dret, fa anys que va convertir l'escenari del terror repressiu del nazisme i el comunisme en un espai museïtzat per lluitar contra l'oblit. Aquí sembla que això no és possible: la democràcia espanyola ensopega a cada pas amb els límits autoimposats: el passat franquista val més no remenar-lo gaire. Persisteix una por difusa que empara la impunitat de molts crims i el menyspreu a les víctimes.

Però la nova llei de la memòria, malgrat les seves llacunes i ambigüitats, obre escletxes que s'han d'aprofitar. I això és el que ara es proposa Vallejo, membre des de fa dècades de l'Associació Catalana d'Expresos Polítics del Franquisme, amb el suport de la qual –i de nou entitats més de memòria– ha presentat una querella de lesa humanitat contra els seus torturadors. És la primera que es presenta a l'Estat un cop aprovada la nova llei, que, tot i que no fa referència expressa al fet que la investigació dels crims comporti l’enjudiciament dels seus responsables i el seu càstig penal, sí que fa constar que els crims de guerra, de lesa humanitat, el genocidi i la tortura són imprescriptibles i, per tant, no són amnistiables. Caldrà veure si la justícia obre aquesta porta. Ja aniria sent hora que els torturadors de Vallejo –alguns dels quals encara són vius– paguessin pels seus crims.