Pablo Casado s'aferra a l'enduriment del Codi Penal
BarccelonaEl nou president del PP, Pablo Casado, té només 37 anys, però aplica les velles receptes de l'Espanya retrògrada de sembre amb la qüestió catalana. Ahir va voler escenificar quina serà la seva prioritat convocant la primera reunió de la seva executiva a Barcelona i avançant els seus plans per al Congrés dels Diputats. Casado va anunciar que la primera iniciativa legislativa que presentarà consistirà en endurir el Codi Penal per combatre el sobiranisme amb dues mesures concretes: tipificar la convocatòria d'un referèndum il·legal com a delicte, igual que va fer Aznar contra el pla Ibarretxe, i incloure també la sedició impòpia. L'objectiu és aquests dos nous tipus penals s'adaptin millor al que va passar a l'octubre passat a Catalunya, que és una manera d'admetre que ni tan sols Casado es creu que els líders catalans empresonats o exiliats hagin comès el delicte de rebel·lió de què els acusa el jutge Pablo Llarena.
Més enllà d'aquest brindis al sol, ja que previsiblement el PSOE no se sumarà a la proposta perquè va ser precisament Zapatero qui va despenalitzar els referèndums, el problema és que el PP, ja fora del poder i amb el jove Casado al capdavant, torna a repetir la tàctica de fer servir Catalunya com a ariet contra els socialistes que ja va practicar en el període 2004-2010. La diferència és que ara el PP té un competidor en el mateix terreny de l'anticatalanisme furibund i el nacionalisme espanyol més essencialista: Ciutadans. Obsessionat per recuperar els vots perduts cap als de Rivera, Casado pretén entrar ara en una subhasta sobre mesures per combatre el sobiranisme en què sempre tindrà algú a la seva dreta: si no és Cs serà Vox.
A més a més, si d'alguna cosa li hauria d'haver servit aquests anys en el govern és per comprovar que la qüestió catalana no se soluciona amb el Codi Penal. Ell mateix va recordar l'episodi de l'empresonament de Companys l'any 1934, ignorant que dos anys després el president català va ser rebut amb honors i la seva ERC va guanyar les eleccions de febrer del 36 i va ajudar a la victòria del Front Popular. La història hauria d'ensenyar que la qüestió catalana no és fruit d'una maniobra fosca de polítics desaprensius sinó que respon a causes profundes i factors estructurals. I que la repressió sense acaba tenint un efecte bumerang.
Però esclar, és molt més fàcil fer servir Catalunya com a arma electoral que tenir el valor d'afrontar políticament el repte de buscar una solució. A la dreta espanyola ja li va bé el conflicte català per amagar els nombrosos casos de corrupció que l'esquitxen i per no haver de donar explicacions sobre altres aspectes de la seva gestió. La bandera espanyola és la millor cortina de fum per a un PP fracturat i desorientat, amb un Rajoy deslegitimat per les bases i unes perspectives electorals ben galdoses. Davant d'aquest panorama, Casado ha decidit tirar de manual (de supervivència?) i emular el duet format per Ángel Acebes i Eduardo Zaplana. Un pla tan previsible com estèril.