La decisió de condonar 17.100 milions d'euros del deute de la Generalitat amb l'Estat a través del FLA representa el compliment d'un dels acords entre ERC i el PSOE que van permetre la investidura de Pedro Sánchez i suposa, a més a més, un baló d'oxigen per a les arques de la Generalitat, ja que d'aquesta manera s'estalviarà uns 1.500 milions d'euros en interessos, segons el càlcul fet públic per Oriol Junqueras. El ministeri d'Hisenda ha fet extensiva aquesta condonació a la resta de comunitats autònomes amb uns criteris que, curiosament, fan que Andalusia sigui la més beneficiada (18.800 milions) i que després de Catalunya ja vinguin el País Valencià (11.210 milions) i la Comunitat de Madrid (8.644 milions). D'aquesta manera, María Jesús Montero aconsegueix posar els barons autonòmics del PP en un compromís, ja que si fan cas al que diu el seu president, Alberto Núñez Feijóo, i la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, hi votaran en contra. La mesura, però, amb tota probabilitat s'aprovarà al Congrés i llavors caldrà veure si aquestes comunitats s'hi acullen o no. No fer-ho seria perjudicar els seus propis ciutadans per una qüestió política.
La qüestió del FLA, però, mereix una reflexió a banda. Recordem que, davant la impossibilitat d'aprovar un nou sistema de finançament autonòmic, el PP va posar en marxa aquest mecanisme per finançar les comunitats autònomes durant la crisi econòmica, que va provocar una caiguda dràstica dels ingressos fiscals alhora que un augment de la demanda sobre els serveis socials. Però el FLA de Cristóbal Montoro no era gratis. Era un crèdit amb unes condicions molt millors que les que permetien el mercat en aquell moment, és evident, però en darrera instància aquells diners provocaven uns interessos que cada any la Generalitat havia de pagar a l'Estat. En el cas de Catalunya, un territori infrafinançat i amb un dèficit fiscal calculat en uns 20.000 milions anuals, aquest sistema resultava insultant, ja que l'Estat et treia uns diners que després et prestava cobrant-te un interès. És per això que Junqueras ha dit aquest dilluns que "el FLA no hauria d'haver existit mai", ja que aquests diners s'haurien d'haver transferit sense cap contraprestació, perquè eren necessaris per pagar serveis com l'ensenyament i la salut.
En realitat el que ara planteja Montero és un truc comptable, ja que aquests 83.252 milions condonats passaran de ser deute de les autonomies a ser deute de l'Estat, que en global continua sent del 102% del PIB. Això sí, l'Estat renuncia a cobrar a les autonomies uns 4.000 milions en interessos. Aquesta és, doncs, la condonació real. També és veritat que el fet de desfer-se d'un 20% del deute permet ara a la Generalitat millorar la seva qualificació de cara als mercats. En tot cas es tracta, conjuntament amb la vintena d'acords de la Comissió Bilateral (la més important dels quals és l'ampliació del nombre de Mossos fins a 25.000 el 2030), d'un pas que repercuteix directament en la millora de les condicions de vida dels ciutadans de Catalunya. I això sempre és positiu.
