L'oportunitat de plantejar-se una negociació ambiciosa
La negociació contínua és un dels pilars principals de la política institucional en els règims democràtics i el context actual a Espanya, després de les eleccions del 23-J, obre una oportunitat per als partits independentistes, si són capaços d'aprofitar-la, i per als socialistes, si són valents i afronten la causa catalana. Més enllà de les conseqüències que podria tenir per a Catalunya una Moncloa en mans del PP i Vox en àmbits tan dispars com la llengua, l'educació, la sanitat, les infraestructures i l'autogovern en general, l'alternativa pot afavorir els interessos catalans. Mentre els partits independentistes continuen pendents de reconfigurar una estratègia que indiqui un camí cap als seus objectius, tenen l'oportunitat d'aconseguir avenços importants per a l'autogovern.
Un ampli sector d'empresaris sobiranistes, tal com explicàvem ahir, defensa l'opció d'aprofitar "l'oportunitat d'or" que ha convertit ERC i Junts en actors clau per a una possible investidura de Pedro Sánchez. Això implicaria permetre que el socialista torni a ser president, sí, però no a canvi de qualsevol cosa. A més d'evitar un govern espanyol sota les regnes de la dreta i l'extrema dreta, la negociació hauria d'abordar altres aspectes clau per al futur del país.
Una d'aquestes claus pot ser el model de finançament, que discrimina Catalunya respecte d'altres territoris i no s'ha arribat a resoldre. L'última reforma del sistema de finançament autonòmic es va fer el 2009 i és evident que no ha envellit bé. L'actual model està pendent d'actualitzar des del 2014. El govern de Pere Aragonès reclama ara abordar-ne la reforma d'una manera bilateral, i Junts ja proposava que, a més, l'Estat ha de compensar l'infrafinançament que hi ha hagut fins ara i incorporar el cost de la vida al càlcul, a més del principi d'ordinalitat. Un pacte bilateral seria una novetat important respecte a les negociacions sobre finançament que s'han fet fins ara, i de moment sembla un objectiu difícil, tot i que l'oportunitat actual permet que els partits independentistes puguin plantejar-se ser ambiciosos en aquest sentit.
Però més enllà del finançament, el context actual obre la porta a posar sobre la taula altres objectius com ara, per exemple, el blindatge del català a tots els nivells, que quedaria seriosament amenaçat en un govern espanyol participat per l'extrema dreta espanyolista. Fracassar en el primer intent d'una investidura ha resultat sempre car per als candidats espanyols que ho han intentat. Pedro Sánchez ho sap, és conscient que té un marge ajustat per tornar a ser president. Però l'actual context requereix que els partits independentistes mirin més enllà de les pròximes eleccions catalanes i actuïn pensant en allò que pot ser millor per a Catalunya a llarg termini. Això no vol dir que aparquin la lluita sobiranista, al contrari, només que segurament és el moment en què la política d'alta volada, la que fa més estratègia que tàctica, pot donar més resultats si es juguen bé les cartes. Uns resultats que poden ajudar a millorar el futur del país.