La irrupció de l’últim model de DeepSeek, que s’hauria fet amb una despesa molt més baixa que els grans models de llenguatge d’intel·ligència artificial nord-americans –i d’una manera molt més ràpida–, no posa en dubte l’interès i el futur de la IA, ben al contrari. Fa que aquest sector que ja evolucionava a tota velocitat sigui encara més dinàmic i volàtil. El que posa en dubte és la bombolla econòmica que es va crear al voltant de la idea que només es podien desenvolupar grans models de llenguatge amb inversions immenses en xips d’alta gamma i processament de dades. O sigui, amb grans quantitats de diners. Paradoxalment, tal com deixa clar el dossier que publiquem avui, la xinesa DeepSeek pot ajudar a democratitzar la IA generativa. I això és una oportunitat per al sector tecnològic europeu, i per a Europa en general, perquè aquesta tecnologia tindrà un paper cada vegada més important en el futur més pròxim, encara que sovint ens passi desapercebuda.
Europa, doncs, que fins ara s’havia enrocat en liderar un sol aspecte de la intel·ligència artificial –la regulació–, té ara una segona oportunitat. Si realment hi ha un mètode per poder desenvolupar grans models de llenguatge d’una manera significativament més barata i ràpida, les empreses i les institucions de recerca europees no tenen la batalla perduda. DeepSeek els obre la porta, no només a utilitzar la tecnologia de codi obert que han desenvolupat, sinó també a seguir el seu exemple i inventiva per fer nous passos en un sector fins ara dominat pels broligarchs –els magnats tecnològics dels EUA, sobretot homes joves–. Però això requereix una aposta decidida que vagi més enllà de l’impuls a la regulació i al control ètic de la intel·ligència artificial. Les institucions i les empreses europees hauran de destinar-hi capacitat inversora per aprofitar aquesta oportunitat, però no n’hi haurà prou. L’altre eix imprescindible és el de la formació especialitzada. No només en recerca, sinó també en enginyeria i els altres camps que hi estan relacionats.
Qualsevol tecnologia prou avançada és indistingible de la màgia, deia Arthur C. Clarke. I la primera vegada que algú interactua amb un xatbot d’intel·ligència artificial sent, nota, la realitat d’aquesta afirmació de l’escriptor i divulgador anglès. Sembla que tenen consciència i personalitat, fins i tot sembla que els xatbots siguin capaços de distingir el que és cert del que no ho és. No en són capaços i tampoc tenen consciència. Però això no impedeix que siguin útils i que ho puguin arribar a ser molt més d’aquí poc temps. La tecnologia que es fa servir per fer els xatbots pot revolucionar la indústria audiovisual, la de l’entreteniment i molts altres sectors, i fins i tot canviar la manera com ens relacionem amb les màquines, en qüestió de pocs anys. Europa no s’hauria de quedar al marge d’aquesta tecnologia que per a molts encara és tan indistingible de la màgia.
