De tant en tant apareixen noves informacions sobre l'operació Catalunya que demostren que no va ser una cosa de quatre bojos sinó un operatiu de llarg abast, amb múltiples institucions involucrades (Policia, CNI, etc.) i que va arribar a convertir-se en una manera d'actuar tan normalitzada al ministeri de l'Interior que es van ampliar els seus objectius, per exemple actuant contra Podem (cas Neurona) i entorpint les investigacions sobre la corrupció del PP (operació Kitchen). En el cas català, però, tant per l'amplitud dels objectius (polítics, empresaris, periodistes, etc.) com pels recursos desplegats, resulta inversemblant que encara no s'hagi iniciat cap investigació judicial seriosa. Estem, sens dubte, davant l'escàndol més important de la democràcia espanyola, amb permís dels GAL, en què almenys un ministre –el de l'Interior, Jorge Fernández Díaz– va utilitzar la policia per perseguir la dissidència política (amb l'excusa de defensar la unitat d'Espanya) saltant-se tots els límits de la llei.
La llei prohibeix expressament fer investigacions prospectives, és a dir, investigar algú sense cap prova prèvia només amb l'ànim de perjudicar-lo. I això és el que es va fer en múltiples casos. I quan no es trobava res llavors s'inventaven suposats escàndols, que es filtraven a la premsa amiga per influir en la realitat política (els casos d'Artur Mas el 2012 i Xavier Trias el 2014). Ara, gràcies als documents i àudios aportats per l'excomissari José Manuel Villarejo, un personatge fosc però amb informació molt delicada per a tothom, sabem que tota aquesta informació arribava directament a la taula del ministre Fernández Díaz i d'aquí anava, segons La Vanguardia i Eldiario.es, a la de Mariano Rajoy.
Precisament, en el marc dels acords d'investidura es va pactar que hi hauria una nova comissió d'investigació sobre l'operació Catalunya al Congrés, on el PSOE no vol que compareguin jutges o fiscals però sí que obre la porta que ho faci Mariano Rajoy. El context actual, en què al PSOE li interessa destapar-ho per descobrir el joc brut del PP, és una oportunitat d'or per poder arribar fins al fons de l'operació Catalunya, saber exactament qui hi va estar implicat i a quin nivell, de manera que els afectats puguin reclamar indemnitzacions pel dany infligit o almenys obtenir un rescabalament moral.
La paradoxa és que totes aquestes operacions il·legals, en què s'extorsionava testimonis per obtenir informació, es feia xantatge a empresaris i es distribuïa informació falsa que atemptava contra la dignitat i la imatge dels líders independentistes, es feien precisament en nom de la llei. La democràcia espanyola no podrà considerar-se digna d'aquest nom fins que no aclareixi el que va passar i ho faci pagar als responsables, es diguin Rajoy o Fernández Díaz. I, evidentment, el nou govern hauria de procedir a una depuració de les "clavegueres d'Interior" perquè tot allò no pugui tornar a passar mai més.
