Nuclears no, o sí, o potser cal repensar quan tancar-les?

La guerra d’Ucraïna ha estat un terratrèmol que ha fet canviar les prioritats en molts àmbits, no tan sols el geoestratègic. Un dels més significatius ha estat l’energètic, perquè de sobte la transició verda que estava plantejada a anys vista –l’objectiu era el 2050– s’ha hagut d’accelerar i la necessitat se situa, com aquell qui diu, a l’hivern que ve. Les sancions al gas i el petroli rus han trasbalsat els plans de tots els països i han demostrat que ningú estava preparat encara per renunciar als combustibles fòssils, i encara menys si es treuen de l’equació les nuclears, com semblava ja un fet fa només un any.

Aquest tipus d’energia –que França segueix defensant i que ara la Comissió Europea proposava reconèixer com a “verda” fins al 2045 tot i que els europarlamentaris hi van votar en contra– va rebre una ferida de mort amb l’accident el 2011 de la central nuclear de Fukushima, al Japó, que va fer que molts països advoquessin per posar data al tancament de les seves centrals. De fet, Alemanya en teoria hauria de tancar les últimes centrals que té en funcionament aquest any, però no està clar que això acabi passant si es té en compte que, per exemple, s’està fins i tot replantejant recuperar el carbó per evitar el desabastiment energètic.

La crisi energètica fruit de la guerra està interferint en els plans per fer front a l’emergència climàtica. Si els objectius ja eren discrets i el període de transició llarg, ara a més està quallant la tesi que durant aquest temps caldrà fer servir energies fins ara bandejades per mantenir viva l'economia. A Catalunya el debat també està latent i estaria bé que sortís a la llum i fos públic i obert perquè així evitaríem trobar-nos amb els fets consumats. La realitat ara mateix és que el 54% de l’electricitat produïda a Catalunya prové de les centrals de Vandellòs i Ascó, que està previst que tanquin d'aquí a 10 anys, i estem a la cua de l’Estat en renovables. Els projectes pendents de tramitació preveuen produir 611 MW en energia eòlica quan en farien falta 20.000 per complir els objectius el 2050, i 1.400 de fotovoltaica quan en caldrien 30.000. Tenint en compte els complexos processos de tramitació, inversió, negociació amb el territori i les entitats ecologistes, i el cost de posar en marxa aquestes instal·lacions, cal accelerar o plantejar alternatives.

Si no es vol parlar de decreixement, un debat també obert, caldran més esforços també en l’ajuda per millorar l’eficiència energètica a les llars i al transport. Tenim plans i projectes a llarg termini, però la guerra ha demostrat que no tenim gaire temps i que haurem de gestionar també el curt termini. Mantenir les nuclears suposa un cost de seguretat i actualització. O quintupliquem des d'ara mateix les renovables –cosa desitjable però que sembla difícil– o cal anar pensant com ens ho farem els pròxims anys.