BarcelonaEl president Pere Aragonès visitarà la Moncloa divendres de la setmana que ve per reunir-se amb Pedro Sánchez i intentar reconduir la relació entre els dos executius (i els seus dos partits principals) després d'un curs ple de turbulències que gairebé fan descarrilar l'aposta que havien fet tots dos per la negociació i el diàleg al mes de setembre. En efecte, el balanç dels nou mesos que han passat des d'aquella primera taula de diàleg encapçalada per tots dos ha estat francament decebedor. Per no haver-hi ni tan sols hi ha tornat a haver reunió a causa de les múltiples excuses que posava la Moncloa (ara unes eleccions, ara unes altres) i per l'esclat del cas Pegasus al mes d'abril, que va portar la relació entre els dos governs al seu punt més baix.
Ara sembla que el govern espanyol està disposat a reprendre el camí del diàleg i a oferir algun resultat concret, no està clar si per convicció o per necessitat, perquè a Sánchez li interessa millorar el clima amb ERC de cara a una possible negociació dels pressupostos. És en aquest context que s'ha d'interpretar tant l'Acord Marc pel Diàleg i la Negociació fet públic aquest divendres com l'anunci de la Moncloa de la trobada entre presidents. Sobre el text en si cal subratllar que incideix en termes ja coneguts, com ara el reconeixement de l'existència d'un conflicte polític, la legitimitat de totes les posicions polítiques i la necessitat d'avançar en la desjudicialització, i introdueix com a elements nous el que la part catalana interpreta com una garantia que l'espionatge a independentistes catalans no es tornarà a repetir. És el punt que afirma el següent: "L’actuació de les institucions garantirà en tot moment els drets fonamentals, la privacitat i la llibertat política i ideològica de tothom que s’identifica amb els posicionaments polítics i democràtics actuals a Catalunya, rebutjant actes, decisions o mecanismes il·legítims que vulnerin aquests drets".
Com sempre en aquests casos, cal confiar en la bona fe de l'altra part, tot i que els precedents no són precisament encoratjadors. En tot cas, una de les lliçons del Procés és que s'han de saber aprofitar les oportunitats i jugar bé les cartes, com va passar amb els indults i amb els canvis al Tribunal de Comptes que van permetre alleujar la situació econòmica dels encausats pel conegut com a cas Exteriors. Ara bé, a Sánchez li queda molt poc crèdit entre la societat catalana i li toca fer més passos en el camí de l'agenda antirepressiva si realment vol avançar en el que ell anomena "agenda de retrobament". En aquest sentit, una reforma del delicte de sedició que pogués facilitar el retorn dels exiliats que ho vulguin seria positiu. Perquè un diàleg sense fruits és només un eslògan, una carcassa buida.
I una última reflexió. Des de l'inici del Procés un dels reptes dels governants catalans ha estat com combinar la gestió del dia a dia per al conjunt de la ciutadania amb la tensió amb el govern espanyol pel conflicte polític. Això no sempre s'ha aconseguit. Ara, en un context de crisi econòmica, trobar aquest difícil equilibri és més necessari que mai.
