Nous delictes, nova inseguretat
La nova inseguretat a l'Estat, amb Catalunya inclosa, està feta de narcotràfic, delictes d'odi i ciberdelictes. En la seva memòria anual, la Fiscalia dibuixa un panorama preocupant. Amb aquests tres eixos delictius, la sensació que dona és que l'evolució de la delinqüència és molt ràpida i que les forces de seguretat van molt per darrere a l'hora de combatre'ls. Estan proliferant de manera escandalosa les narcollanxes, molt presents a l'estret de Gibraltar i cada cop més també a Catalunya, on la marihuana està experimentant un "augment incansable", segons el ministeri fiscal. I el mateix es pot dir dels delictes d'odi, que sobretot són de racisme i xenofòbia, seguits de les vexacions per l'orientació sexual i la identitat de gènere. Tant el narcotràfic com els delictes d'odi estan penetrant cada cop més en la nostra realitat social i econòmica. Les màfies les tenim cada cop més a prop i els nous populismes d'arrel feixista també s'estan infiltrant cada cop amb més facilitat en les mentalitats.
Igual de greus i en creixement, però molt més nous i desconeguts, són els delictes digitals, que també s'estan disparant de forma alarmant. Ho estan fent tant els que afecten menors d'edat com els que actuen sobre la seguretat dels adults. Davant d'aquesta novetat, els ciutadans no estem gens preparats. És una realitat tecnològica disruptiva que ens sobrepassa. Falta molta educació i informació. En el cas dels infants i adolescents, són camp adobat per als ciberabusos, la sextorsió, el grooming, la usurpació de la identitat, el sexting o la pornovenjança. Per protegir-los, ¿es pot frenar el seu accés a les xarxes socials? És un debat obert i irresolt.
Pel que fa als majors d'edat, l'omnipresent univers digital, que ja forma part de la nostra vida quotidiana íntima i laboral, també comporta coaccions, amenaces, estafes informàtiques i atacs a la intimitat o la llibertat sexual. La deepfake està escampant amb gran eficàcia la manipulació d'imatges i vídeos gràcies a la intel·ligència artificial per suplantar la identitat d'altres persones (en aquest cas, tant adults com menors). A més, tenim el ransomware –segrest de dades amb finalitats d'extorsió– o el criptojacking –transacció il·legal de criptomonedes utilitzant dispositius de tercers–. Sens dubte, la capacitat delictiva digital té una forta capacitat d'innovació i creixement: darrere també hi ha grups organitzats, sovint emparats en la globalització. Ni els cossos policials ni sobretot la ciutadania sembla que en siguem prou conscients ni que tinguem eines adequades per defensar-nos. La sensació és d'indefensió.
La Fiscalia ho té clar: davant el narcotràfic, resulta palmària "la impotència de l'Estat davant d'unes xarxes criminals que han de ser immediatament desarticulades". Pel que fa als delictes d'odi, adverteix que s'han triplicat en un any, de 166 a 501, i que requereixen "una resposta comuna i coordinada per frenar-ne l'escalada". I sobre els delictes digitals, sentencia: suposen "una de les primeres amenaces per a la seguretat individual i col·lectiva". No es tracta de caure en el pànic, però sí de prendre's molt més seriosament aquesta triple amenaça creixent: narcotràfic, odi i crims digitals.