Per què no es publiquen les balances fiscals?
La no publicació de les balances fiscals per part de l'Estat és un dèficit democràtic i de transparència. Els ciutadans tenim dret a saber com es distribueixen territorialment els impostos. El fet que des del 2017 s'estiguin escamotejant aquestes dades només fa que acréixer les suspicàcies dels qui es creuen perjudicats. Per què s'amaguen, si no? Davant d'aquesta ocultació, fins ara la Generalitat havia decidit assumir el càlcul a partir del sistema de flux monetari, un càlcul, però, necessàriament aproximatiu al no disposar de les dades anuals concretes via ministeri d'Hisenda. Això va passar amb el conseller Jaume Giró el setembre del 2022 (amb les dades del 2019) i amb la consellera Natàlia Mas Guix el setembre del 2023, amb les dades de les balances fiscals de Catalunya per als anys 2020 i 2021, que determinava un nou màxim històric en aquest últim exercici: 21.982 milions d'euros. En el conjunt d'aquells tres anys, cada català va pagar a l'Estat 8.133 euros que no van retornar.
Sembla que el nou executiu de Salvador Illa no té clar que hagi de fer el mateix que el seu predecessor. De moment, l'assumpte està en l'aire: la Generalitat no ha publicat el càlcul de les balances –a hores d'ara, ja faria dos mesos que les coneixeríem–, tampoc sembla que els tècnics del govern l'estiguin elaborant i, finalment, no queda clar si en efecte hi ha voluntat política de fer-ho i publicar-ho. Costa d'entendre, tanta ambigüitat. Perquè la qüestió és que, en el context de la negociació del finançament singular, base del pacte d'investidura entre el PSC i ERC, l'existència i el coneixement públic d'aquestes dades és més rellevant que mai: no en va el nou model justament hauria d'equilibrar el dèficit flagrant que pateix Catalunya, del qual, per ara, només es tenen dades fins al 2021.
És possible que un tema clau que freni el govern Illa sigui quin mètode de càlcul cal fer servir per fixar les dades, si el de flux monetari (que atribueix la despesa on s'efectua) o el de càrrega-benefici (que imputa els ingressos amb un criteri més ampli). En tot cas, difícilment es pot crear un clima de confiança negociadora entre les parts sense posar sobre la taula les balances fiscals. De fet, el govern independentista republicà va criticar reiteradament que l'executiu de Sánchez deixés de donar les dades (i deixés de calcular-les a partir del 2019), crítica que naturalment comparteix Junts. Mantenir l'opacitat pot fer trontollar el suport dels independentistes a Madrid i Barcelona i posar, per tant, en entredit l'estabilitat tant de l'executiu de Sánchez com del d'Illa.
En realitat, els presidents Sánchez i Illa haurien de ser els primers interessats a donar publicitat a uns números que justifiquen plenament un canvi de model, unes balances fiscals amb les quals es pot i s'hauria de fer pedagogia per desmentir els suposats privilegis d'una Catalunya que, a la pràctica, i des de fa temps, pateix un injustificable maltractament fiscal que perjudica tots els seus ciutadans i els posa en situació de desigualtat respecte d'altres ciutadans de l'Estat.