No pot ser que la calor ens sorprengui
Sembla absurd i ridícul haver de començar un editorial així: a l'estiu fa calor. I per si no havia quedat clar, des de fa uns anys encara més a causa del canvi climàtic. Els negacionistes ho tenen realment difícil per sostenir les seves tesis, que a més de ser acientífiques topen amb els fets. Sí, fa molta calor, molta més de la que històricament era normal. De manera que no hi ha cap excusa perquè els pics de calor com el que patim aquests dies ens agafin desprevinguts. Diu ben poc de tots plegats –individus i governs– que l'any passat, segons un estudi de la revista Nature medicine, a Catalunya hi hagués 1.772 morts provocades per les altes temperatures, una taxa de 237 defuncions per milió d'habitants, exactament la mateixa que a Espanya. Els decessos per calor a Europa van ser 16.700, una xifra rècord. Moltes s'haurien pogut evitar. De fet, Catalunya, amb Espanya, Itàlia i Grècia, encapçala les primeres posicions europees en mortaldat per les calorades. Per molt que estiguem més al sud, no hi ha justificació possible: precisament l'experiència secular ens hauria d'haver preparat. Però no n'aprenem. És veritat que un major envelliment de la població és un desavantatge: les persones grans i els nadons són els més vulnerables quan els termòmetres s'enfilen als 40 graus (també les dones són més sensibles a la calor). De totes maneres, els països a priori menys preparats davant l'augment sobtat i extrem dels termòmetres, com el cas de França, han demostrat tenir més capacitat de reacció i previsió malgrat no disposar de sistemes d'aire condicionat tan estesos.
Tot apunta que aquí ens falla tant la manca de prudència individual –no exposar-se innecessàriament al sol i les altes temperatures– com les mesures col·lectives per evitar situacions perilloses. Tenim prou refugis climàtics? Com pot ser, per exemple, que a Barcelona la majoria de biblioteques, totes elles amb aire condicionat, segueixin tancant per vacances? No és perquè no se'n parli, de la calor sufocant: de fet, és el tema habitual al carrer, estiu rere estiu, dia a dia. I ara, de mitjans de juliol a mitjans d'agost, tradicionalment venen les pitjors setmanes.
D'entrada, no hauria de costar tant seguir els consells bàsics: hidratació, roba i alimentació lleugera (sense alcohol), no sortir al carrer en les hores centrals del dia i buscar refugis climàtics si l'habitatge no està preparat (des de centres comercials fins a esglésies). I si la saviesa popular s'està perdent, caldrà fer campanyes de sensibilització i preparar millor els plans de prevenció i la resposta sanitària.
El que abans era excepcional ara està esdevenint habitual. Les temperatures de l'estiu del 2022 es podien haver previst seguint la sèrie evolutiva d'anys precedents. I el mateix amb les que estem començant a sofrir aquest estiu 2023. L'escalfament global s'està accelerant, cosa que es nota no només amb la temperatura ambient, sinó també amb la de l'aigua del mar. Així doncs, o passem a l'acció, tant contra el canvi climàtic com amb mesures de prevenció específiques per a la calor, o les xifres de morts innecessàries es repetiran cada estiu.